Cercador
L'AMOR, SINÒNIMS I GESTOS
Un relat de: ariadna_aire- Compartir:
L'amor és la perxa en què penges cada nit el teu últim pensament, la teva primera intenció quan és present l'alba trencada.
L'amor és l'indici periòdic que avisa als teus sentits, la bona nova que anheles cosint el temps amb puntades d'agitació.
L'amor no tanca estreles, ni termes mitjans ni compassos cadenciosament mínims.
L'amor arriba als teus muscles quan se sap fruit en espiral de la seva llavor primitiva.
L'amor imagina el moviment dels astres solcants que fondegen el teu somriure quan no és impossible.
L'amor no és més enllà de la línia de la paraula que espera de tu, d'un VINE.
L'amor va buscant fer créixer el teu foc traduint les flamerades en carícies insòlites pròximes a l'esperança.
L'amor, tu ho saps, és una illa.
L'amor és origen, terra que llaures abocant les teves cures.
L'amor duplica l'entusiasme, ompli de llum espais deshabitats a l'abandó.
L'amor no és una veu impossible.
L'amor és una finestra sense marc, alçada a l'aire de la teua esquena.
L'amor s'assembla a la pluja que precedix a l'hivern.
L'amor no podria transcriure's, no es declina, no s'assenta a esperar el tic-tac del temps.
L'amor, en certes ocasions, és l'incomprés lloc on volen les aus.
L'amor és mirar-nos amb ulls de corda, amb mirada de signe.
L'amor és com és.
Ni més... ni menys.
