Cercador
El rotllet dels dimecres
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Esperava amb ànsia els dimecres, el dia que arribava.
Esperaria llavors, amb delit in crescendo, l'hora de sopar.
No hauria endrapat res en tot el dia, desitjant aquella única menja tan tastívola.
S'hauria estat entretenint comptant núvols -si n'hi havia- o taques de xiclets a les voreres o les vegades que la tia àvia deia 'aiiiissss' tant si portava dentadura com si no.
En Fluvi de Ment era fluixet per a res que no fos el gaudi suprem en pinyons fixos que s'havia establert i ni sabia a causa de què, però que aconseguien que la seva existència obtingués pinzellades de gaudi, guspires de plaer, o ja s'hauria penjat.
La vella s'atiparia de sopes amb el pa que la del forn els guardava pensant que el volien per a l'aviram. El gat tísic, per tal de nodrir-se, espigolaria engrunes d'un terra que feia mesos -o més- que no s'escatava.
I ell, arrossegant una cama fotuda i un cervell impossible de reblar, es gastaria tres euros i setanta cèntims adquirint el rotllet d'espinacs, panses i pinyons en aquella dietètica on el tenia encarregat i el nom de la qual mai no recordava, aquella amb el símbol d'una flor de color malva.
En ser a la rònega llar es cruspiria el de la setmana anterior amb desfici forassenyat... i deixaria el nou a sol i serena.
Aquell gust de florit.de passat, i l'expressió del rostre d'en Fluvi de Ment abans, mentre...i després: tot i anhelant el següent dimecres.
Esperaria llavors, amb delit in crescendo, l'hora de sopar.
No hauria endrapat res en tot el dia, desitjant aquella única menja tan tastívola.
S'hauria estat entretenint comptant núvols -si n'hi havia- o taques de xiclets a les voreres o les vegades que la tia àvia deia 'aiiiissss' tant si portava dentadura com si no.
En Fluvi de Ment era fluixet per a res que no fos el gaudi suprem en pinyons fixos que s'havia establert i ni sabia a causa de què, però que aconseguien que la seva existència obtingués pinzellades de gaudi, guspires de plaer, o ja s'hauria penjat.
La vella s'atiparia de sopes amb el pa que la del forn els guardava pensant que el volien per a l'aviram. El gat tísic, per tal de nodrir-se, espigolaria engrunes d'un terra que feia mesos -o més- que no s'escatava.
I ell, arrossegant una cama fotuda i un cervell impossible de reblar, es gastaria tres euros i setanta cèntims adquirint el rotllet d'espinacs, panses i pinyons en aquella dietètica on el tenia encarregat i el nom de la qual mai no recordava, aquella amb el símbol d'una flor de color malva.
En ser a la rònega llar es cruspiria el de la setmana anterior amb desfici forassenyat... i deixaria el nou a sol i serena.
Aquell gust de florit.de passat, i l'expressió del rostre d'en Fluvi de Ment abans, mentre...i després: tot i anhelant el següent dimecres.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436636 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com