El Remei de Creixenturri. L'Alt Ripollès

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Anava per la C-38, em cridaven l'atenció el que identificava com dos campanars situats en el intueixo una coma [prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric en bon herbatge i idoni per a pastura], em costa trobar l'accés , que localitzo finalment un cop superat Sant Pau de Seguries, el rètol indica : Santuari del Remei.
El camí asfaltat circula pel costat del riu fins que arribem davant d'un càmping; des d'aquell punt comença a pujar suament fins que trobem un trencall a l'esquerra que novament indica : Santuari del Remei.



A mesura que m'hi en vaig apropant, se'm fan més i més evidents les proporcions d'aquest temple definit en algun lloc com ‘ gran edifici religiós', quan assoleixo la seva alçada - l'església amb el cementiri annexat a la part posterior, està situada al mig de la vall del mateix nom i voltada de plans de pastura; els dos campanars atorguen un caràcter solemne, quasi basilical al Santuari.



Les dades històriques expliquen que l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Creixenturri , de la que tenim dades l'any 1.169 en ocasió d'una reclamació del delme, fou destruïda per un terratrèmol al 1428.

Un cop refeta, passarà l'any 1597 à a ser sufragània de la de Camprodon. Hi havia estat traslladada la imatge de Santa Maria que es venerava a la capella del castell, quan aquell fou demolit el 1554; anys després era anomenada la Mare de Déu del Forat, per tal com es trobava en una fornícula rústega. La imatge esdevingué centre de devoció local i comarcal des de l'inici del segle XVIII.

El 1812 els amos de la gran masia del Mariner de Sant Pau, junt amb els propietaris del Sitjar, feren edificar una altra capella i un cambril; malgrat això, la vella església resultava petita el dia de la festa, i s'anà ampliant , fins que fou reemplaçada per l'actual, obra d'Antoni Masmitjà, .iniciada el 1849 i finalitzada a les acaballes del s. XIX dins d'un eclecticisme neogòtic.

Les proporcions gegantines del Remei, fan difícil recollir una imatge de l'edifici, i alhora també l'ampli espai que la circumda.



Malgrat que no s'acostuma a posar aquesta llegenda ‘Feci quod potui, faciant meliora potentes ‘ en els nostres dies; almenys en les meves publicacions amic lector, m'agradaria que implícitament la tinguessis sempre per inclosa.

Feci quod potui, faciant meliora potentes

Literalment ‘ he fet el que he pogut, que ho faci millor qui pugui'

© Antonio Mora Vergés

Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6915 Relats

1201 Comentaris

5432129 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com