EL REI MÉS NEGRE

A la vida totes les persones aporten quelcom ,si es que estem atentes per copsar-ho. Potser quan ets un infant no et dones compte ,però a,mesura que vas creixent si que ho veus i el seu record perdura dins teu per sempre.

En Agustin era un home que de haver viscut a Nord Amèrica hauria sigut el típic vaquer, més va néixer a un poblet d’Andalusia i la seva ànsia de veure mon el va portar a casa meva, uns mesos potser un any .

Jo vivia en una casa de pagès, i el meu avi i pare es dedicaven a tasques agrícoles , solien contractar persones per ajudar-los, jo en recordo quatre o cinc. Un dia en Agustin en va presentar a casa amb el seu barret tipus vaquer la seva caçadora vaquera i un aire entre xulesc i també avergonyit,cercava feina. El meu avi li va dir, dons si saps munyir les vaques i anar a arrencar naps ja pots començar..

Jo una nena petita devia tenir uns quatre o cinc anys el mirava amb ulls curiosos, no l’entenia gaire perquè parlava en català i jo en aquell temps en sabia molt poc. Però el que va fer l´Agustin va ser que a sis anys parles perfectament el castellà, junt a l’ajuda que tenia al escoltar uns contes per la radio al migdia, que crec que patrocinava Cola-Cao, si ells em van ensenyar castellà, i ho agraeixo, era entranyable El Grillo Violin.

Agustin era carinyos amb mi, no tenia parents propers ni fills ni ningú segons deia ell i jugava moltes vegades amb mi. Encara recordo la seva fesomia arrugada bondadosa i riallera.

Els diumenges solia anar a la Taberna i bevia mes del compte, llavors ell es quedava a la paisa de la palla i al dilluns una mica avergonyit venia a esmorzar, ell era així..

El que recordo més d´ell era el cinturo que portava guarnit amb monedes de plata. Hem va explicar que les va fer enganxar al cinturó, i rient deia. ESTO ES LO UNICO VALIOSO QUE TENGO.

Devia venir un Setembre perquè aviat va ser Nadal i Reis, ell els va passar amb nosaltres com un mes. El dia de reis vaig despertar il•lusionada , quants paquets tenia, quantes joguines i al costat de tot un tricicle vermell preciós. Els pares es varen mirar sorpresos. En Agustin va dir. ESTE AÑO HAY UN CUARTO REY, EL REY MAS NEGRO TODAVIA. Llavors varen comprendre que havia sigut ell que l’havia comprat, ell era així,una gran persona.

A la sala de la masia vaig estrenar el tricicle que amunt i avall anava tot el dia. M´encantava i el Agustin reia satisfet, ensenyant algun forat a la seva dentadura.

Quan ja formava part de la nostre familia, un dia va dir volia marxar, volia anar mes al Nord. El pare i l´avi estaven enmoinats i li deien perque ?. Més ell responia. SIEMPRE HE SIDO ASI, me voy a Asturias, ME HA ENTRADO ESTE DESEO. I va marxar, jo l’abraçava fen fort i li deia no marxes, més ell deia. YA VOLVERE PEQUEÑA, més no va tornar mai més ni varen tenir noticies seves, això que havia promés escriure.

Encara ara recordo el seu aire cow-boy el cinturo de duros de plata i que em va ensenyar una altre llengua. En el meu cor viura per sempre.