El regal més gran que m'ha pogut fer la humanitat

M'han dit moltes coses en la vida, però mai ningú no ha pogut dir que jo no sàpiga estimar.

* * *

Sabeu el que és sentir passió per escoltar la respiració d'algú? Coneixeu la sensació d'aixecar-se pel matí amb l'única il·lusió de passar temps amb una determinada persona? Heu sentit mai l'eufòria d'obtenir allò que voleu, de que el vostre amor sigui correspost? Clar, potser sou massa joves per això... Però és un sentiment que no es pot amagar, que no es pot descriure... I tenir-lo a prop de mi, compartir la meua vida amb ell és... És el regal més gran que m'ha pogut fer la humanitat. I no us penseu que menteix quan dic que ho donaria tot per ell...

* * *

Uns parlen de dignitat. D'altres diuen que ningú no és imprescindible. Comenten fets sense tenir en compte els nostres sentiments. Per què ningú mai no m'ha preguntar què significa ell per mi?

* * *

Avui ho ha tornat a fer. Per sort, quan queia per les escales m'he pogut recolzar una mica en la paret. Amb una mica de sort, ningú no se'n adonarà de les noves ferides. Tanmateix, m'és igual el que diguin. L'estim.