EL RECTOR I SANT ISIDRE

L’home que truca a la porta es baixet grassonet amb una boina que porta a les mans i un somriure que li deixa veure una dent corcada, porta una granota i una camisa arremangada de color blau. La cara la te colrada pel molt sol i les mans amb durícies de qui esta acostumat a treballar la terra, es a dir un pagès.Es de mitja edat i per anar a la Rectoria s´ha perfumat amb la colònia mes olorosa que ha trobat a casa seva. Ara la sentor de les vaques es barreja amb la flaire de “Varon Dandi” i el contrast en lloc de ser agradable fa una ferum una mica particular de fems de vaca perfumats.

El mossèn llarg i prim, escardalenc no te cara de rector mes aviat li escauria si fessin un “casting” per una pel•lícula de por el paper de Dracula, per la pal•lidesa de la seva cara i els trets molt semblants al primer intèrpret de dita producció. No te panxa rodoneta de menjar molt pa amb xocolata, no i la majordoma que treu el nas pel darrera te cara d´infeliç de tenir un coeficient intel-lectual no gaire alt. , remugant un bon dia s’escapoleix cap a la cuina ara ja sap qui ha trucat la porta.

Passi Enric diu el mossèn, m’entres el fa passar a un despatx polsos on s amunteguen molts papers desordenats i alguns missals oberts junt a uns rosaris de la Mare de Deu de Lourdes.

Segui un moment, diu el rector suposo que ja sap perquè el faig venir. No senyor rector diu el pagès, no se lo que vol. Doncs miri Enric, vostè es la persona que te cura de Sant Isidre oi ? Si diu , i ????. Doncs el nostre Sant esta una mica atrotinat, el guix cau a trossos i no diguem dels bous que a un li falten les dues banyes i el vestit arnat del tot, fa pena el nostre patró. Sembla el patró dels drapaires enlloc dels pagesos. Ai mossèn Pere ja el meu pare recorda el Sant, no crec sigui tant greu. Apart la Filomena la meva dona li pot fer un vestit nou, per això es la modista mes bona del poble.Si diu el rector,tenint en compte que es la única de Sant Isidre de Dalt i la Gracieta la meva majordoma la seva ajudanta millor, ja esta dit tot....
Aiii mossèn , apart no tenim un duro, els feligresos cada dia son mes rates, el que dona deu cèntims ja dona prou, perquè , que voldria fer vostè?
Posar-lo nou home per Deu, un Sant Nou com cal, de guix nou de trinca, al final també es de guix el que tenim no es pas escultura de ningú.
Ja li he dit mossèn Pere que no tenim diners , la dona i la Gracieta ho poden endegar ja ho veurà. I si no te res mes, tinc una mica de presa, tinc de portar els xais a pasturar, ja en parlarem un altre dia. I dient això s’aixeca i desprès de fer l’amistat al rector, cames ajudeu-me cap a la masia.

El rector queda cap cot, però de cop i volta se li acut una idea i corra agafant-se la sotana cap a la fosca església . Si com s imagina el Sant atrotinat esta al damunt del altar, i mireu que atrotinat i ronyós es veu,
Amb una escala podria arribar be fins a ell, siiii i tant ¡¡¡. Dema es Sant Galderic i es festa grossa, apart de les quatre velletes de sempre i haurà bona part del poble, vaja que tothom ho veurà clarament, no pot fer mal al escolanet perquè esta darrera d´ell i en Quim de “Cal Rata” es lleuger com una mostela i la Gracieta amb els seus cants en mig dels feligresos. Quina bona idea, això si tindrà que matinar una mica, però que hi farem. Ja ho diuen que per presumir es te de patir ..........

L’endemà dia de Sant Galderic, l’església a petar, feia ferum de vaques porcs colònia i molta olor de cera, inclús una minyoneta ha tingut de sortir al carrer, es marejava la pobre. Al pujar cap a la trona les sabates de mossèn Pere feien cric crac i la sotana s’arrossegava per terra deixant veure uns pantalons de color gris. L home mes llargarut i pàl•lid que mai, comença el sermó. El seu tartamudeig sols ell el coneix, ho fa quan esta molt nerviós i les coses no li surten com volia. Quan ja acavava de dir les excel•lències de la vida de Sant Galderic, tot va succeir.

Un gran remor, un patatxappppp i un munt de pols i Sant Isidre arrossegant bous i arada es precipita daltabaix,amb tant mala fortuna que va caure darrera l’altar i va trencar un gran test on la Gracieta havia plantat una palmera de plàstic i uns tamborets que no se sabia perquè servien, perquè mai ningú s’assentava a ells. Tots van córrer cap al desastre, tot destrossat, ara si que els bous no tenien banyes i de Sant Isidre tot eren
Bocins.
Mossèn Pere, s’adreçà a la concurrència, ningú ha pres mal???
No mossèn varen contestar.
Ja ho deia jo, que era un perill, que estava molt atrotinat, ara si que tindrem de canviar al Sant, no voldreu quedar-vos sense patró oi ???
I sort que no hem hagut de lamentar cap desgracia. Va torneu-vos als vostres llocs acabem la missa i donem gracies al altíssim per el gran favor que ha fet, tot ha quedat en un ensurt.
El rector mentre acava de dir la missa i diu , aneu-vos en pau, pensa que li fa una mica de mal l’esquena, ha tingut de fer un gran esforç per posar el remaleït Sant Isidre tant apimperat, sols ell sap el que pesava, semblava que en lloc de guix fos marbre. Menys mal que l’enginy ha funcionat, del contrari hagués tingut de deixar-lo altre cop al seu lloc i diumenge vinent tornem-hi......... ,