El progressista

El Feliu era un "progressista" , un "progressista" total i radical, si aquesta associació d'adjectius es possible. Qualsevol idea nova - nova per a ell, clar.- que arribava al seu coneixement, tenia d'entrada i per descomptat, tot el seu suport; i de la mateixa manera qualsevol tradició, qualsevol idea que portes massa temps en funcionament - tot i donar excel·lents resultats -, tenia anunciada la seva resistència, i la critica mes ferotge.

El Feliu al llarg dels anys - curts anys de la seva vida - havia defensat, alternativament, l'ecologia , el consum immoderat i sense límits, novament l'ecologia, i estava ara en situació de tornar a canviar en aquest terreny, en el plànol econòmic havia fet un camí semblant, control de l'estat sobre l'aparell productiu, lliure comerç, i tornava a trobar-se en el terreny del control de l'estat, a nivell de relacions personals, havia estat un apòstol de l'amor lliure - val a dir que sense èxit -, un defensor de les tesis del control de la sexualitat, i ara en una època en que la família havia fet crisis, esdevenia un defensor del model tradicional, matrimoni , fills , família ,...

El Feliu val a dir-ho no tenia massa crèdit entre les persones que el coneixien des de feia temps, que el consideraven i així li havien manifestat en més d'una ocasió un ximple; però el destí - per aquells que hi creuen - li tenia preparada una sorpresa colossal. Per raons molt diverses, els grups polítics tradicionals anaven fent fallida, i el fenomen dels "independents" adquiria el caràcter d'una pàndemia; un d'aquests grups s'havia constituït recentment i maldava per trobar candidats que fossin coneguts pels voltants, tot i la fama del Feliu - mala fama - , el grup va pensar que com en el teatre, es millor que parlin de nosaltres encara que sigui be , i varen per així dir-ho fitxar al Feliu.

El grup va començar el debat polític en el mateix moment de constituir-se, ¿com s'havien de dir ?, CATALANS PER LA LLIBERTAT, UNITS PER CATALUNYA, CATALANS, UNITS i LLIURES, ?, el tema va consumir hores, i finalment de forma casual, se'ls va ocórrer, si gent molt diferent anem junts amb voluntat de cercar nous àmbits de llibertat, perquè no, JUNTS PER CATALUNYA ?, dit i fet, JUNTS PER CATALUNYA !!!.

El programa electoral va ser més senzill d'elaborar en la certesa que tenien tots plegats de que no arribarien mai a governar ;
en el terreny social :
a)PENSIO PER A LES MESTRESSES DE CASA
b)FONS DE PENSIONS PER FER-SE CARREC DELS IMPAGATS EN CAS DE DIVORCI i/o SEPARACIO.
c)VIATGES DE FRANC EN ELS SERVEIS PUBLICS, PER A ESTUDIANTS, JUBILATS.
d)GENERALITZACIO DEL SUBSIDI D'ATUR A PARTIR DELS 16 ANYS, SENSE LÍMIT, FINS A L'EDAT DE JUBILACIO.
e)GARANTIA PER A TOTHOM DE QUE TINDRA, UNA PLAÇA HOSPITALARIA i/o GERIATRICA SEMPRE QUE LA NECESSITI.
f)VACANÇES PAGADES I OBLIGATORIES PER A TOTHOM, QUE CONSISTIRAN EN 15 DIES DE PLATJA, I QUINZE DIES DE MUNTANYA.
g)GENERALITZACIO DE L'ACTIVITAT ESPORTIVA; TOTHOM HA DE FER ESPORT, I LES DESPESES D'EQUIPAMENT I PRACTIQUES SERAN A CARREC DELS DINERS PUBLICS.
h)ENSENYAMENT GRATUIT. ELS COSTOS D'EQUIPAMENTS, LLIBRES I MATERIAL, SERAN SEMPRE A CARREC DELS DINERS PUBLICS.
En el terreny econòmic ,
1)CREDITS A INTERES ZERO, AMB CARREC ALS DINERS PUBLICS
2)REDUCCIO DE LES COTITZACIONS A LA SEGURETAT SOCIAL. EN ALGUN CAS, ELIMINACIO DE LA COTITZACIO ( JOVES, DONES, MAJORS DE 45 ANYS, PERSONES MINUSVALIDES,.)
3)ELIMINACIO DELS PEATGES EN QUALSEVOL INFRAESTRUCTURA, A CARREC DELS DINERS PUBLICS.
4)ELIMINACIO DELS IMPOST SOBRE LA RENDA, FINS A 10.000.000 D'INGRESSOS.
5)CONSTRUCCIO DE VIVENDES PER A TOTHOM. EL PREU SERA COM A MAXIM L'1% DELS INGRESSOS DELS INTERESSATS.
6)ELIMINACIO DE LES RETENCIOSN SOBRE EL CAPITAL

El programa era no cal dir-ho molt més llarg, i prometia de tot i força, en qualsevol àrea de la vida que un pugueu imaginar, en ocasions fins i tot, obligava als interessats, Tothom farà vacances pagades ....


El Feliu es va convertir en el gran defensor del programa, i s'ha de dir que fora dels qui el coneixien personalment , les promeses eren de bon sentir, i contràriament al que tots esperaven la llista de JUNTS PER CATALUNYA, va rebre el suport majoritari de la població, i van haver de formar govern.

El Feliu es va trobar de cop i volta com a President de la Generalitat, i com no podia ser d'altra manera va nomenar Consellers als integrants de la llista d'independents.

Només un dies desprès, van començar els problemes , NO HI HAVIA DINERS PUBLICS, no almenys tants com ells havien promès al llarg de la seva campanya, i pel que semblava el Govern d'Espanya no estava disposat a donar més diners.

El Feliu va tenir un rampell de lucidesa, i va veure clar, que s'havien compromès a fer, allò que es d'impossible compliment. En una reunió del Consell Executiu va traslladar aquesta impressió a la resta del Govern, però tothom li va dir que ara calia trobar solucions, i que justament a ell li tocava de proposar-les com a President de la Generalitat.

El Parlament no s'havia reunit cap vegada més desprès de la seva constitució i de la designació del President i dels membres del Consell Executiu, i va ser cridat a reunir-se en una situació d'emergència; el Govern Català havia acabat amb tots els diners que hi havia a la caixa, havia vist com se li denegaven crèdits, i començava a tenir la percepció de que el poble, intuïa com sabien ja els qui coneixen al Feliu, que el President era un ximplet !!!!

El Parlament va rebre l'informe del Feliu sobre la provocació dels espanyols, amb divisions clares, els "independents" amb crits de suport, i la resta de grups , - més que cap, el grup nacionalista - amb cares de preocupació. El líder del grup Nacionalista, va recordar al Feliu, que la seva política ja s'havia fet abans i que el Lerrouxisme, havia estat un dels ingredients de la guerra civil, li va demanar que dimitís, i que tornés a convocar eleccions si s'estimava Catalunya, i el va culpar personalment de tots els mals que els país i els seus habitants patirien des d'aquell moment.






El líder Nacionalista va ser objecte d'un atemptat aquella mateixa nit, que li va costar la vida; el Feliu va proclamar que havia estat obra de l'Estat Espanyol, i va cridar tothom a la resistència armada. Només un grup dels "independents" de JUNTS PER CATALUNYA, va fer cas de les consignes del Feliu, la major part, s'havien apressat a posar-se sota la protecció del Delegado del Gobierno a Catalunya. Des d'allí van fer front al atac suïcida que els seguidors d'en Feliu va iniciar, i que va ser frenat pels Mossos d'Esquadra que feien el servei de vigilància exterior del recinte.

El Feliu va ser detingut juntament amb el seu govern, però el bon nom de Catalunya, va anar per terra, durant molts anys, ningú volia fer negocis amb gent del nostre país; recuperar el terreny perdut va estar feina de quasi un segle.

El Feliu va ser condemnat a viure en llibertat, i a passejar-se per tota Catalunya, recordant amb la seva presència a tothom, que si hi ha algun país, on se sap amb certesa, que no es possible lligar els gossos amb llonganisses, aquest país es CATALUNYA.

(C) Antonio Mora Vergés