Cercador
EL PORTAL DE CENTELLES. OSONA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarrè – del que m’escriu un lector que viatjà més que ’ el baul de la Piquer ‘ davant ‘aquest portal que forma part de les antigues muralles de la ciutat construïdes al segle XVI.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que la part de davant està format per un arc semicircular amb dovelles; damunt hi ha l'escut d'armes dels Centelles. També es conserven quatre merlets i dues espitlleres trabucaries. A l'altre costat no hi ha elements defensius però si ornamentals com una finestra motllurada, un petit escut i una gran arcada de volta rebaixada.
La creació de les muralles de Centelles s'esdevé en la gran empenta demogràfica i urbanística que es dona en el nucli de Centelles al segle XVI.
L'antiga sagrera de Santa Coloma, antic nom del municipi, ja tenia murs que la tancaven des del 1329.
Guillem Ramon II, baró de Centelles i Comte de Quirra, es va fer càrrec de l'herència de Centelles vers l'any 1537 i, entre aquest anys i el de la seva mort, ocorreguda el 1565, tingué lloc una total transformació de la vila; va ser llavors quan es van construir les muralles noves.
L'any 1919 fou reformat i restaurat per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que la part de davant està format per un arc semicircular amb dovelles; damunt hi ha l'escut d'armes dels Centelles. També es conserven quatre merlets i dues espitlleres trabucaries. A l'altre costat no hi ha elements defensius però si ornamentals com una finestra motllurada, un petit escut i una gran arcada de volta rebaixada.
La creació de les muralles de Centelles s'esdevé en la gran empenta demogràfica i urbanística que es dona en el nucli de Centelles al segle XVI.
L'antiga sagrera de Santa Coloma, antic nom del municipi, ja tenia murs que la tancaven des del 1329.
Guillem Ramon II, baró de Centelles i Comte de Quirra, es va fer càrrec de l'herència de Centelles vers l'any 1537 i, entre aquest anys i el de la seva mort, ocorreguda el 1565, tingué lloc una total transformació de la vila; va ser llavors quan es van construir les muralles noves.
L'any 1919 fou reformat i restaurat per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432223 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ