Cercador
EL NUCLI DE PUJARNOL I L’ESGLESIA DE SANT CEBRIÀ. PORQUERES. ARA, PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava el petit nucli de Pujarnol, Llogaret del municipi de Porqueres, abans de la comarca del Gironès, i des de 1988, del Pla de l’Estany. La creació de la comarca ha comportat la ‘pèrdua’ d’una bona part de la documentació històrica. Felicitem als responsables, i ens reafirmem – molt a contracor – en que a Catalunya no li calen ‘enemics exteriors’, només amb ‘els de casa’ ja anem més que servits.
Quan al topònim, etimològicament deriva del llatí , vegis, pŏdĭu Arnulfi (nom personal germànic), ‘muntanya d'Arnolf’. La documentació més antiga que se'n coneix dóna les formes pugo Arnulfo (a. 1017) i puio Arnulpho (a. 979).
La descripció que en fa patrimoni Gencat ens diu, edifici de planta rectangular amb cossos afegits. Presenta dues torres situades a dues cantonades oposades en diagonal. Una és de planta quadrangular, amb teulada a dues aigües, constitueix la torre de l'homenatge; l'altra és de planta circular, amb teulada a una vessant.
L'edificació principal té planta baixa, pis i golfes i s'estructura al voltant d'un pati interior, al qual s'accedeix per un vestíbul cobert amb volta de rajola. La façana principal presenta el portal d'accés de llinda plana i tres finestrals al primer pis de similars característiques. La façana sud té un gran contrafort. La planta baixa presenta sostres amb volta de rajola i el primer pis amb cairats.
Retratava també l’església parroquial de Sant Cebrià, edifici de planta rectangular amb absis semicircular. La nau presenta la volta lleugerament apuntada i les parets llises enguixades. En època posterior, al costat nord de la nau, s'hi afegiren capelles, la sagristia i, als peus, el cor. Separen la nau i el presbiteri dos arcs decreixents. Una cornisa segueix tot els seu perímetre a l'alçada de l'inici de la volta. El campanar és situat a sobre la portalada. És de planta quadrada i té un sol pis, amb dos finestrals a les cares est i oest, i un a les cares nord i sud. La façana és llisa i presenta una porta adovellada i un rosetó.
Al costat i al darrera del temple hi ha el petit fossar, en indrets com aquests de Pujarnol i la seva església de Sant Cebrià, és perceptible la presència de l’Altíssim, tant almenys, com l’absència de qualsevol suport de les administracions locals, comarcals, provincials, autonòmiques i del REINO DE ESPAÑA.
Reiterava aquí la pregaria dels catalans, Senyor ; allibera el teu poble!
Els actuals residents desconeixen si el nucli va tenir escola abans de la dictadura franquista, penso que possiblement a la rectoria de l’església parroquial de Sant Cebrià , s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix – anomena MONAGUILLO.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com , si ho feu Catalunya us ho agrairà.
Quan al topònim, etimològicament deriva del llatí , vegis, pŏdĭu Arnulfi (nom personal germànic), ‘muntanya d'Arnolf’. La documentació més antiga que se'n coneix dóna les formes pugo Arnulfo (a. 1017) i puio Arnulpho (a. 979).
La descripció que en fa patrimoni Gencat ens diu, edifici de planta rectangular amb cossos afegits. Presenta dues torres situades a dues cantonades oposades en diagonal. Una és de planta quadrangular, amb teulada a dues aigües, constitueix la torre de l'homenatge; l'altra és de planta circular, amb teulada a una vessant.
L'edificació principal té planta baixa, pis i golfes i s'estructura al voltant d'un pati interior, al qual s'accedeix per un vestíbul cobert amb volta de rajola. La façana principal presenta el portal d'accés de llinda plana i tres finestrals al primer pis de similars característiques. La façana sud té un gran contrafort. La planta baixa presenta sostres amb volta de rajola i el primer pis amb cairats.
Retratava també l’església parroquial de Sant Cebrià, edifici de planta rectangular amb absis semicircular. La nau presenta la volta lleugerament apuntada i les parets llises enguixades. En època posterior, al costat nord de la nau, s'hi afegiren capelles, la sagristia i, als peus, el cor. Separen la nau i el presbiteri dos arcs decreixents. Una cornisa segueix tot els seu perímetre a l'alçada de l'inici de la volta. El campanar és situat a sobre la portalada. És de planta quadrada i té un sol pis, amb dos finestrals a les cares est i oest, i un a les cares nord i sud. La façana és llisa i presenta una porta adovellada i un rosetó.
Al costat i al darrera del temple hi ha el petit fossar, en indrets com aquests de Pujarnol i la seva església de Sant Cebrià, és perceptible la presència de l’Altíssim, tant almenys, com l’absència de qualsevol suport de les administracions locals, comarcals, provincials, autonòmiques i del REINO DE ESPAÑA.
Reiterava aquí la pregaria dels catalans, Senyor ; allibera el teu poble!
Els actuals residents desconeixen si el nucli va tenir escola abans de la dictadura franquista, penso que possiblement a la rectoria de l’església parroquial de Sant Cebrià , s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix – anomena MONAGUILLO.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com , si ho feu Catalunya us ho agrairà.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431067 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ