EL NOM

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Tatiana anomenada així perquè la seva mare un dia llegint un llibre que parlava de la família reial russa li va agradar el nom. Malgrat les súpliques del seu home, de la sogre, la mare i germana que volien s´anomenes Teresa com el que ha de ser, igualeta a la seva àvia paterna , no va fer cas a ningú i quan va néixer a l´hospital i la llevadora li va dir, és una nena, com l´anomenarem?, va contestar , Tatiana és dirà Tatiana. I si Tatiana la van inscruiure pero tothom li deia per abreviar Tati. Les àvies deien que de gran s´avergonyiria del seu nom.

A la Tati semblava que el nom li havien encertat ,al créixer va esdevenir una nena de pell blanca grans ulls blau marí i cabell castany clar que quan li tocava el sol semblava ros. Res estrany per altra canto, ja que la seva àvia, el seu pare el seu avi i quasi tothom de la família era de pell i ulls clars.

La Tati no va saber ningú de la seva família quan era el seu Sant però de totes maneres el celebraven el dia que va néixer i així mataven d'un tret dos pardals com vulgarment es diu. A la Tati tant li feia el seu nom i el portava amb fermesa com una princesa russa, és a dir ella no sabia ni qui era la gran duquessa Tatiana, sols sabia el que li havia explicat la seva mare i ja li estava bé. No era nena de gaires fums ni presumida, era una noieta normal i corrent amb un nom una mica diferent del de les seves amigues, pero això no li feia perdre la son ni molt menys.

La nena anava a l´escola i no era ni la més llesta ni la més ruca , era normal en tot i estudiava la lliçó es fixava en les explicacions de la pissarra els donava la senyoreta i sempre sabia la lliçó, les seves notes eren normals a altes, no li agradaava cridar l´atenció.

Però un dia la noieta li van regalar un gosset, era la cosa més bonica que havia vist a la seva vida i tot el dia sols pensava a anar a jugar amb l´animalet. Aquell dia no va estar gens atenta a classe, estava amb el cor i el cap a un altre indret.

Al endemà pel matí tot va anar bé tocaven matemàtiques i va respondre adecuadament a l'examen. Al migdia va anar corrent a casa a jugar amb el gosset que ja tenia nom "Drol" li va posar , quina cosa més juganera i bonica el seu cor es delia amb el gosset tant petitó i eixerit. Era el regal mes meravellós que li havien fet mai.

Però a la tarda tocava Geografia i era la lliçó que no havia escoltat ni un mot. Quan havia respost dues o tres preguntes que si sabia va venir la que la faria patir i rumiar molt , la pregunta deia aixì: CLASSES ´ACCIDENTS MARINS exemples.

La Tatiana que als seus vuit anys havia anat a banyar-se dues o tres vegades al mar va rumiar i rumiar i al final es va decidir escriure això.

- Que s´ensorri una barca, que un matalàs es desinfli, que una medusa et toqui la pell, una punxada d´eriçó o no saber nedar i anar massa endins del mar, que una onada et desfaci el castell de sorra.

La mestra encara riu ,li va fer tanta gràcia que ho va llegir als seus deixebles i la Tatiana es va tornar vermella com un tomàquet madur. Aquell dia va passar vergonya de veritat. Encara ara que ja és gran a vegades als seus fills els diu. Esteu atents a classe que no us passi com a mi. Ara del seu nom mai s´n'ha avergonyit però a ella no és gaire de reialesa i Tatiana és un nom rus i prou i li agrada molt.

Comentaris

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 07-07-2017 | Valoració: 10

    Com tots els teus relats té frescura. M' encanta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

276 Relats

856 Comentaris

115547 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.