el misteriós home de pell blanca i roba negra

El sol, tan esplendorós durant el dia, va agafant matissos més dramàtics durant el vespre, tot esperant sense remei, com la nit arribarà com sempre, robant-l'hi el seu ceptre al regne del cel.
En un bosc aparentment tranquil i segur, un home es troba dret enmig d'ell, com si desafiés als vells esperits que el protegiesen des de temps immemoriables. L'anomenada persona té la pell extremadament blanca i les seves vestimentas són d'un negre tan intens que fan estremir.
De sobte, un cop de vent gelat d'aquell que t'obliga a protegir-te la cara, apareix com del no res i esquitxa al misteriós home - Merda!! Puto vent, m'ha esquitxat tots els pantalons de pixum … -. L'home, malhumorat, s'eixuga el membre i se'l guarda dintre dels pantalons. Una última esgarrifança li recorre l'esquena pel fred sofert en el seu petit i flàcid òrgan abans de pujar la silenciosa cremallera.
El misteriós home de pell blanca, roba negra i pantalons esquitxats comença a recorrer el tenebrós camí cap al seu lloc de treball. Pas a pas, s'hi va acostant, silenciós, tot i que el terra està cobert de fulles seques, sembla que les esquivi (o leviti) aconseguint així que ningú pugui percebre la seva presència utilitzant tan sols l'oïda. Arribat al seu destí, s'atura i contempla la façana de l'edifici on exerceix des de fa poc menys que un parell d'eternitats. Hi entra, es desvesteix i desa en un armari de fusta corcada la fosca vestimenta, mudant-se, ara, amb un altre tipus de vestimenta.
- Una hamburguesa doble chesseburger, tres de patates gegants i dos refrescos. Aquí els té: moltes gràcies per venir a menjar a Max Donald's, senyor, que disfruti i bona tarda -. El misteriós home de pell blanca i uniforme de local de fastfood observa com la terrible massa de greix amb potes (i espardenyes) abandona la barra sense parar la més minima atenció en el seu petit discurs i agredeix a una pobra dona amb l'única finalitat de prendre-li la "salsa especial braves".
Hores después, el misterios home de pell blanca i (altra vegada) roba negra torna caminanat cap a casa seva i, de camí es troba a un empresari estirat al terra i amb un sospitós liquid vermell sortint-li del ventre. Dissimuladament mira a dreta i esquerra, en comprovar que no hi ha testimonis, s'agenolla per treure-li el rellotge i, un cop realitzat el petit robatori marxa, ara sí, cap a la seva dolça, dolça llar.