El meu mar

Amb el mar em passa que és el símbol que reconec més a la vora de la meua innocència. He viscut a tocar del mar. De nit, cada nit, amb la seua remor jugava a predir el temps que tindriem l'endemà. Hi ha els amors fuigissers de la platja, sí, però també hi ha el retrobament de la solitud després d'estimar. El mar ens transporta i ens hi podem endinsar i fondre'ns en pau o desesperadament. I en la solitud dels nostres cors. I no jutja perquè és impassible al nostre temps i a les nostres inquietuds. Els arbres (el meu arbre predilecte és l'olivera) són una altra història. No sé si estem d'acord.

M'encanten els teus poemes perquè tenen una càrrega emotiva bestial i estan escrits amb un llenguatge planer i unes pauses precises. Aparentment espontanis (jo escric sempre a batzegades o d'una tirada, tot i que a posteriori hi fagi mil-i-un canvis), els teus versos brollen de l'ànima enamorada. És una emoció sincera i això es transmet bé.

Bon Nadal i bones creacions!

aquests ulls de cel...jo et miro. Fantàstic. 1petó. ESPIRAL.

que tens d' escriure sempre sobre l' amor , i no baixar mai el nivell .
Endavant!

quan et llegeixo sempre tinc la sensació que tens com un espai particular i molt teu on no hi tenen cabuda ni el desamor ni les emocions negatives de cap mena. Com una mena de recer, una voluntat d'alegria i fruïció, una bombolla hermètica d'amor.

Crec que mantens la distància necessària per no deixar entrar el desencís ni el cansament.
I això, em meravella, aquest món poètic que t'has construït que ben segur reflecteix molt de tu mateix.

Molts petons!!

gyps

l'amor te una deliciosa cara...


un peto fort

remors d'amor en el cor.
Preciós. 1abraçada. ESPIRAL.

Fas creure en l'amor...gràcies!


Petons.