el llit prohibit

amb la melangia
dels temps,
i d'aquelles olors
que em transporten
a moments
precisos...

aquella olor salada
de les matinades
de verbena
despertant
a prop de les onades
desprès de la nit màgica
al teu costat
i sentir que volia
i no podia tocar-te

en els temps de silenci
no es tenien paraules
i les besades
eren càl-lides i innocents,
sense traspassar
les fronteres del desig
per tornar a casa
amb el foc encés
en la mirada

i al dia següent
aixecar-se amb el retret
de no saber
si aquells petons
s'havien llençat
en algun lloc llunyà,
o bè es conservarien
dins l'ànima

aquells temps
que no es sabia fer més
que somniar
dins un coixí amagat
entre les vànoves
del llit prohibit