El joc d'escriure

perquè és així, escriure és un joc gairebé celestial, on no hi regles, ni guanyador, ni perdedors. Només tu, el teu llapis i la teva imaginació, la qual pots portar a límits insospitats fins i tot per a un mateix. No t'ha passat mai que, de vegades, rellegeixes coses que vas escriure fa molt de temps, i et quedes perplex d'adonar-te que allò ho vas escriure tu? Doncs vol dir que cada moment, cada situació, cada circumstància, et permet una forma determinada d'escriptura, que es pot anar multiplicant com tantes situacions diferents tinguis o visquis.

M'agrada especialment la darrera estrofa:

"...
Un joc que va més enllà de les aparences
un la única trampa son els nostres propis límits
on està permès volar sense por a la caiguda".

És ben cert, un joc sense trampes, aquest d'escriure. I si n'hi ha alguna, no la posa ningú sinó el propi autor quan és conscient que li està mancant aquella paraula exacta, concreta, precisa, per descriure allò que just en aquell moment té al cap.

M'ha agradat el teu poema, Thaïs. És senzill però descriu a la perfecció aquell sentiment que tenim tots els afeccionats a l'escriptura, especialment quan se n'és un humil aprenent.

Una forta abraçada!

el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...
salut!!
atzavara!!!

...sota falsos noms donen per molt, només cal veure aquesta pàgina i te n'adones, llàstima que de vegades no vegin la llum amb la veritat.
Un petonet, bon poema!!!

-.-NaTaShA-.- (o qui s'amaga darrera daquesta falsa identitat)

Abans que res, moltes gracies per el teu comentari. hi ha que desfer-se de la
puta soledat !!!

Com ja et vaig dir, aquets versos son sincers i no hi ha res mes maco i ben fet que la nostre sinceritat. Tan de bo S´adoni de tot plegat.
una forta abraçada i molts petonets

Densito