El Joan Escoda i Prats, i la Cova Regal

Recollia al Tomàs Irigay i López a les 7,00, ens esperava quasi una hora de trajecte fins a Mura, on ens trobaríem amb el Joan Escoda i Prats; abans de les 8,00 deixàvem la capital de les Valls del Montcau per recollir en el pont del Puig de la Balma, al Jordi Griera i Cors, que s'havia desplaçat des de Manresa, i que tenia reservada la quarta plaça del tot terreny.

Ens esperaven més de catorze quilòmetres de camí rural, ens el que veuríem en la llunyania; les restes de la Santa Creu de Palou, l'alzina dels Penitents, el Farell , Sant Jaume de Vallhonesta i les runes immenses de l'hostal de la Glòria, el Putxet, Puigdoure , .... al fons, omnipresents, eternes les peculiars formes de la serralada Montserratina. El Jordi Griera i Cors, que fins aquest curs exercia de mestre al Pont de Vilomara, ens ha fet passar una bona estona, explicant-los algunes llegendes i rondalles d'aquestes contrades, la del Coll de la Creueta [ hem pogut veure la Creu gravada a l'arbre ], la que explica el topònim Malpas, com la conseqüència d'una acció criminal que alguns escolans de Mura, perpetraren en la persona del seu mossèn [sembla que el portaven en una cadira gestatòria, i simulant que s'entrebancaven el van fer caure barranc avall ]. Fou segons ens explica un treball conjunt de les escoles del Bages, que recollien les rondalles i llegendes de cada lloc, en el seu cas, ho farien amb les del Pont de Vilomara i les de Mura, Talamanca i Rocafort. Finalment se'n va publicar un llibre. Li explicava en legitima defensa, quan passàvem per davant de l'ermita i cementiri de Santa Maria de Palou, la llegenda del Basilisc de la Santa Creu. Ho podeu trobar entre d'altres llocs a:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/ , http://www.relatsencatala.com/

L'àrea de recerca en aquesta ocasió estava perfectament delimitada : teníem unes instruccions força precises, segons les quals, al nostre objectiu - la Cova Regal - s'hi podia accedir des de la dreta del rocam, fins a un nivell inferior que ens permetria circumval·lar l'estimbat.

D'aquesta Cova en el llarg període d'activitat agrícola al massís; Puigdoure, Matarrodona, el Putxet, el Farell ,.... tothom en tenia coneixement, i alhora observava davant dels estranys pel que feia a la seva existència la discreció proverbial dels catalans. Quan aquestes terres sota l'aparença d'una "especial protecció" entren en un autèntic "regim de mans mortes", derivat de la propietat pública, exercida aquí per la Diputació de Barcelona; els seus habitants en son foragitats, se'n van també amb ells molts coneixements pràctics del país que només amb molts i molts anys, s'aconseguiran recuperar, val a dir que en alguns cas de forma parcial. Allò que s'ha perdut - que sens dubte és molt - mai ho arribarem a saber.

Començaria la transmissió oral, de boca de sherpa a orella de sherpa, i restringida -inicialment- a l'àmbit català.

En algun moment es produeix un accés a la Cova amb finalitats d'investigació; la publicació dels resultats torna a donar fe de l'existència de la cavitat, i per descomptat ales als qui fora dels restringits cercles a que fem esment en el paràgraf anterior, tenen interès en el coneixement d'aquest país , que ara uns, ara els altres, s'apropien de forma particular sense cap vergonya.

El Joan Escoda i Prats, havia esmerçat hores i hores per esbrinar la ubicació exacta de la Cova Regal, i el dissabte 5 de juliol, ens havia fet l'honor immens de voler compartir amb nosaltres, el resultat d'aquest llarg treball.

El dia acompanyava i començàvem prop de les 9,00 la marxa; l'accés no és fàcil ni senzill, i en algun moment se'ns va fer necessari estendre una corda per assegurar els passos més compromesos. El nostre premi l'assolíem en recórrer els més de 30 metres de profunditat, i en meravellar-nos amb la contemplació del sostre que arriba en algun punt quasi als 20 metres.

De tot plegat en trobareu imatges a http://percaminsdelbages.blogspot.com/ la pàgina del Joan Escoda i Prats, alguna en penjarem també a http://coneixercatalunya.blogspot.com/ , i si les impressions del Tomás Irigaray i López son correctes, ben aviat serà contraportada del Diari de Sabadell. Ho trobareu a http://www.relatsencatala.com/ i en farem - com sempre - la tramesa als habituals mitjans amics.

Desfèiem els nostres passos, i retornàvem sota un sol de plom fins a Mura. Darrera entre : el Bac del Regal de Puigodoure, el torrent del Sot de l'infern, el turó de Puigdoure i el Coll de la Creu dels Alls, la Cova Regal tornava al seu habitual aïllament.

El topònim Regal evoca un passat de feracitat extrema d'aquesta terra; exactament igual avui que la resta del Parc, colonitzada pel pinar i la vegetació arbustiva.

Si fos necessari donar un cognom a la Cova, la batejaria sens dubte com la Cova Regal-Escoda.

Gràcies Joan per aquest meravellós Regal !!!!

© Antonio Mora Vergés