El fum de la mort

Treus la cigarreta de la petita caixa rectangular; és la primera de vint. Vint petits cilindres de paper i tabac -i qui sap quantes substàncies més- curts i prims, mortífers.

Et col·loques la cigarreta als llavis i l'encens amb el teu Zippo metal·litzat, dels bons, que en realitat no és teu sinó d'un amic, que te'l va deixar una nit de festa i que encara no has tingut l'ocasió de veure i tornar-li. Xucles el filtre, t'empasses el fum i el retens als pulmons una estona, tanta com pots. Una part ja ha quedat -un altre cop- adherida a les parets dels teus òrgans. Després expires lentament, deixant que l'espectre blanc i que no pots retenir -com la teva vida- t'envolti i deixi una olor forta, amargant, a la roba i al cabell. Olor que també ha deixat entre els dos dits que subjecten la cigarreta, i que es transforma en gust a la teva boca mantenint les mateixes característiques.

Deixes l'encenedor sobre el paquet de tabac, que reposa sobre la taula del petit menjador. L'has col·locat sobre l'etiqueta blanca del cartró. L'enretires i llegeixes per enèsima vegada el que porten advertin-te les autoritats sanitàries des que ets fumadora, inclús des que coneixes gent que fuma: que fumar mata. Et mires aquelles dues paraules amb una intensitat desmesurada, com si volguessis absorvir tot el que signifiquen amb una sola mirada. Això és impossible; si no en vas ser capaç abans de fer la teva primera calada, no en seràs capaç en un moment ja considerablement lluny d'aquella nit en aquella festa, quan tenies catorze anys. T'han dit molts cops que fumar és dolent, i ho saps, però no pots deixar-ho perquè no ho vols.

Et mires la cigarreta. Podries apagar-la amb fúria contra la taula mateix, o llençar-la a terra i trepitjar-la amb odi, llençar tot encenedor, cendrer i paquet que guardessis i inclús mastegar xiclets o enganxar-te bandes de nicotina. Enlloc d'això, tornes a apropar-te-la als llavis i xucles amb força mentres tanques els ulls. És una opció. La que condueix lenta i dolorosament a la mort.

A tu, amiga meva, que si mai ho llegeixes potser pensaràs que no és un mal text, però que és improbable que t'adonis del que significa, com encara no t'has adonat del significat de les dues paraules fatals. A tu, i també a tots els que compartiu això que, algún cop, jo també he compartit, en sóc conscient, però que he sabut frenar a temps.