Eva

Un relat de: Gingin

Li van posar Eva com la primera dona de la Terra, la que Déu va crear a partir d'una costella d'Adam. O això és el que li van explicar els seus pares i l'àvia, i més tard el mossèn que a l'escola els feia cataquesi. També havia estat la culpable de que a la Terra existís el dolor, la fam i el patiment entre els homes, perquè havia caigut en la temptació. L'Eva no entenia perquè li havien posat aquell nom, doncs li semblava que no tenia un significat positiu.
Va créixer en un món on la igualtat entre l'home i la dona no existia, encara que la societat s'esforcés en afirmar el contrari. El seu pare treballava en una oficina, i quan arribava a casa sobre tres quarts de sis, s'asseia davant del televisor sense sabates i amb un gintonic -a vegades n'eren dos o més i llavors la mare i ell discutien- i així passava la tarda fins a l'hora de sopar, completament absorvit per la caixa tonta. Això sí, si els nens eren a prop i el destorbaven, no dubtava pas a deixar-los anar un parell de crits. Mai no participava en les feines domèstiques i l'única eduació que donava als seus fills eren un parell de nates quan considerava que s'havien portat malament. S'interessava poc o gens per com els anaven els estudis i encara menys per la seva salut.
La seva mare, carinyosa i protectora, havia estat una estudiant brillant, però no havia arribat a fer una carrera perquè havia conegut el seu futur marit quan era molt jove i aquest li havia demanat que es casés amb ell. De seguida havia tingut la primera criatura; un nen. Li van posar Ramon com el seu pare i el seu avi i el pare i l'avi del seu avi. Poc temps després, la nena: Eva, encara que no hi havia ningú de la família que se'n digués. Havia deixat de treballar quan s'havia casat i s'havia dedicat a la cura de la casa, els fills i el marit. Exercia les vint-i-quatre hores del dia, set dies a la setmana i tres-cents seixanta-cinc dies l'any, i no cobrava. I si un dia estava malalta o es trobava malament, no s'estava al llit.
Quan era petita, l'Eva sempre duia faldilletes o vestits. La seva mare li havia deixat créixer els cabells castanys arrissats i li recollia amb llaços. La gent coneguda li deia coses com "quina nena tan bonica" i li pessigava la galta, cosa que l'empipava enormement. La seva habitació estava pintada de color rosa i decorada amb llacets, i cors, i floretes. Jugava a nines i a fireta, i un any els Reis fins i tot li van dur una taula de planxar amb la seva planxa de plàstic, que tot i que no funcionava de debò tenia tants botons com la de la seva mama. També dibuixava les princeses dels contes que li explicava la seva mare abans d'anar a dormir. Sempre eren molt boniques i alguna bruixa dolenta les havia tancades en una torre custodiada per un drac; per sort sempre apareixia un príncep blau que les rescatava després de matar el drac i llavors es casaven i vivien feliços per sempre més. Quan fós gran, l'Eva volia ser princesa i planxar i cuidar criatures.
Van passar els anys i l'Eva va deixar de jugar a nines per començar a llegir novel·les roses i revistes del cor, escoltar música i col·leccionar fotos dels seus actors preferits. I parlar de nois amb les seves amigues, i veure pel·lícules romàntiques... En Ramon també havia crescut, ja no jugava a pilota ni a matar monstres, i sortia amb els amics a lligar. I el matrimoni dels seus pares s'havia deteriorat fins al punt de viure en una guerra de crits permanent. Semblava que a casa res anava a l'hora: l'empresa on treballava el seu pare no passava per un bon moment i hi havia risc de que alguns treballadors anessin al carrer, en Ramon estava repetint curs i l'àvia, ja massa gran per viure sola, havia anat a viure amb ells i això suposava més despeses i més temps de la seva filla per cuidar-se'n. I la idea de col·locar-la en una residència d'avis -suggerida per l'home de la casa, que no la podia ni veure- era causant de greus discussions.
El dia que a l'Eva li va venir la regla, va ser motiu d'alegria per a la seva mare i la seva àvia, que li van dir que ja era una dona, i de preocupació per al seu pare i el seu germà, que li van dir que més li valia vigilar amb els nois. I en pocs mesos tot se'n va anar a prendre per sac.
Li van créixer els pits, se li van eixamplar els malucs i una mica de greix se li va acumular a les cuixes i el cul i va haver de comprar-se una talla més de pantalons. També li van sortir alguns granets que a parer seu la feien semblava més lletja del què ella ja creia que era. I un dia que tornava de l'escola va veure el seu pare petonejant-se amb una noia bastant més jove que ell a dins d'un cotxe. Per sort, no la va veure.
L'Eva va córrer fins a casa avegonyida pel què acabava de presenciar i va passar-se la resta de la tarda plorant. A qui havia d'explicar-li? El seu primer impuls havia estat trucar la Mònica, la seva millor amiga del moment, però després havia pensat que potser ho aniria xerrant, i això era justament el què no volia que passés. I l'àvia? Sempre li donava bons consells, però no era la persona idònea. En Ramon? Segur que no la creuria. A la mare segur que no. Se li trencaria el cor. Què havia de fer doncs? Encarar-se amb el seu pare i explicar-li el què l'havia vist i possiblement rebre una bofetada, insults i amenaçes? Va optar per callar. Quan aquell home que es feia dir pare s'enfadava li feia verdaderament terror.
En poques hores, la seva família va perdre l'estructura en el seu cap, si és que encara en tenia.
Al cap de tres mesos, la seva vida havia canviat molt. El pare de l'Eva havia arribat a agredir la seva mare quan aquesta, assabentada per la llista de trucades de que el seu marit tenia una amant, li havia demanat el divorci. L'havia humiliada dient-li que no tenia on anar i que no es podria ni mantenir, i l'havia pegada. Una sola vegada. Un cop de puny que li va deixar un ull de vellut una setmana i una ferida incurable a l'ànima. I després va venir l'ordre d'allunyament, el divorci i el trasllat a un pis més petit, perquè amb la feina de dependenta en una botiga de roba de nadó que havia hagut d'agafar per força, la seva mare no podia pagar el lloguer del pis on havien viscut tota la vida i a sobre alimentar quatre boques. I en Ramon va deixar de parlar i quasi no se'l veia per casa, i més tard van assabentar-se de que estava ficat en un grup de joves nazis i solia consumir drogues. I l'àvia gairebé no es podia valdre per si mateixa. I tot era estrany i difícil.
L'Eva es trobava grassa i lletja. Quan més es mirava al mirall més clarament ho veia: o s'aprimava o mai no trobaria cap nòvio i la gent es riuria d'ella. Ella volia ser com les models. I va començar a fer tonteries amb el menjar. Primer només es deixava una mica de menjar al plat, després va començar a saltar-se els esmorzar i els berenars i més tard va aconseguir saltar-se qualsevol àpat dient que ja havia menjat. I si un dia se n'adonaven, després anava al bany i es provocava el vòmit. Feia molt d'exercici i prenia laxants, i va acabar anorèxica.
Va passar-se sis mesos en un centre de recuperació; havia tingut sort i la seva mare havia detectat la situació quan encara no era massa greu. Va passar-ho realment malament i va voler morir-se molts cops. I un d'aquests cops que va desitjar-ho amb totes les seves forces, quan li semblava que ja estava a punt de morir-se de pena, un sentiment nou, unes ganes de viure immenses i inesperades van sortir-li de dins i en poc temps era fora del centre.
L'Eva no duu una vida com per ser feliç, però no es queixa. El seu germà se'n va anar de casa fa uns mesos, l'àvia es va apagant a poc a poc i la mare segueix treballant a la botiga i guanyant poc. Però ara l'Eva té una cosa molt clara: ja no vol ser cap princesa, ni assemblar-se a les models de les revistes, ni dependre de cap príncep blau, ni quedar-se a casa planxant i cuidant criatures. Només vol ser ella mateixa.


Comentaris

  • En la vida...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-05-2008 | Valoració: 10

    ...hi han moments en que tot és fosc i la llum costa de trobar. Alguns en dirien que són proves perquè un es trobi a ell mateix i es faci com a persona. La veritat és que ningú vol aquestes proves i tothom vol viure com les princeses i princeps dels contes.
    Un relat intens, potser has recollit tot el sofriment en un mateix sac, però hi han moltes famílies que estan en situacions semblants.

    Una abraçada.

  • Relat que...[Ofensiu]
    Vallespir | 22-04-2008

    descriu molt bé una situació que llastimosament és més comú del que podem imaginar.

    El relat té molt bon ritme, ens narra amb claredat la degeneració de cadascun dels membres de la família i detecta molt encertadament que l'entorn familiar és molt sovint (no sempre, però) el causant o, com a mínim, el potenciador d'algunes d'aquestes lacres socials.

    L'únic però que li trobo al relat és el desenllaç. No el fet que la protagonista faci el tomb vitalista després del seu pas pel túnel, sinó que cerc que, tenint en compte que tot el relat té un ritme molt constant i molt escaient, que s'atura en el detall quan toca però sense esgotar ni mica i, en canvi, quan arriba el final trobo que es força precipitat, ben bé com si te l'haguessis volgut treure de sobre. No sé si m'explico.

    És una opinió, eh? I de totes maneres, això no desmereix per res el relat. Segueixo pensant que està molt ben escrit, que la història avança bé i que..., definitivament m'ha agradat molt!

    Salut,

    Roger

    Salut,

    Roger

  • M'ha agradat molt [Ofensiu]
    Epicuri | 21-04-2008

    El trobo molt realista, senzill i clar. Bellament narrat com un drama massa repetit i usual com aquell perill que tant ens envolta i tant fem per ignorar.

    Tobars-se a un mateix. Viure. Es un conte molt més apassionant que la falsetat de prínceps i princesses que costan molt d'alcohol i T.V.

    Dóna per molt. També podría ser el començament d'un llibre.

    A rellegir!

  • "Només vol ser ella mateixa"[Ofensiu]
    Seny i Rauxa | 19-04-2008 | Valoració: 8

    Un relat de llargaria justificada. M'ha agradat. En la meva opinió podries profunditzar el moment en el que troba les ganes de seguir vivint, el lloc d'on treu forces.

    Final molt maco
    Un petó :)

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Gingin

Gingin

2 Relats

6 Comentaris

2455 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Escriure. Per a mi, aquest mot, aquest verb, ha significat estones de plaer i de deixar volar la imaginació d'ençà que sé enllaçar més de dues lletres i més de dues paraules. Estones de buidar la ment de tota idea que em rondi, sigui per simplement recordar-la més endavant o sigui per desenvolupar-ne un relat, una descripció... l'excusa per escriure sempre la trobo.

Últims relats de l'autor