El final

El seu cor cada cop bategava més i més fort. Semblava que d'un moment a l'altre pogués sortir-li disparat del cos. Estava esgotada, no podia aguantar més, així.
La seva respiració, cada cop més accelerada i costosa li indicava el final. El final d'una gran batalla viscuda, i que ara acabava. Per sort, pensava ella.
En cada segon que transcorria, tots els músculs del seu cos li feien més i més mal. Havia arribat el punt de ja no sentir-los. Tan sols eren parts mortes del seu cos.
Una suor freda li recorria per tot el cos. I, la feia estremir, era com si li passessin un glaçó per sobre de la pell, ja resseca.
Havia desitjat aquest moment des de feia tant i tant! Des d'abans de sentir aquest esgotament que li impedia estar serena.
Durant uns segons, pocs, va tancar els ulls, i quan els va tornar a obrir, va veure el final.

La fi... la marató s'acabava... ja veia la gent aplegada a l'arribada, cridant i donant-li ànims. Era la primera d'arribar! L'esforç i l'esgotament havia merescut la pena!