El dol dels anys

Al llarg de l'existència hom troba tota mena persones; unes que accepten la realitat i en conseqüència amb tots els matisos que vulgueu viuen, i altres que des de la sortida porten el pas canviat, i sense saber-ho ni voler-ho saber, somnien la vida fins a la mort. Qui està en un grup o altre amic lector només ho sap ell mateix, d'aquest tema [ contra la creença general ] si que tothom en sap, malgrat que alguns - literalment - es fan el boig.

Sobre aquest assumpte hi ha biblioteques senceres, i dona de menjar a molts col·lectius professionals, des dels metges de medicina general, als psiquiatres, psicòlegs, sacerdots, consultors, bruixes, bruixots, curanderos, i per descomptat als bocamolls i xerraires que dominen els horaris de les nostres televisions i ràdios, publiques i privades.

I certament, el més senzill es no portar la contraria a la vida, i fer el que cal, quan cal, bogeries a l'adolescència i primera joventut, assumir riscos, laborals i vivencials [ parella, fills ] abans dels 30, i concentrar-se en fer-los créixer en paral·lel uns i altres; anar assumint quan toqui els dols pels altres, pares, parents, amics, i explotar a consciència els avantatges que ens donen els anys
, que no negarem pas que ens minven en tot el que la fa relació a la força, a la velocitat, a la recuperació ràpida del desgast d'energia, però també alhora ens aporten en cabal inestimable [ i en masses ocasions inestimat, no només pels demés, sinó per nosaltres mateixos ] , en intel·ligència pràctica, en experiència real, en consciència de la nostra pròpia força [ ara ens comencen a conèixer , o a reconèixer tal i com som ]; amb els anys hom entén que per arribar tard, no cal córrer; que plorar pel sol a la nit, ens impedeix veure com brillen - només per a nosaltres - les estrelles; que hi ha un amor dels 40, dels 50, dels 60, dels 70, dels 80, dels...; que la vida ens demana - i no és poca cosa - que estem sempre atents a les oportunitats que van sortint.

Amic lector, aquí només hi ha un temps, el present !, viu doncs d'acord amb aquesta dada bàsica.

Ah!. No et capfiquis per qualsevol cosa, tot i que les ciències avancen que es una barbaritat, per a nosaltres encara serà veritat, allò de que dins de 100 anys, tots calbs !

© Antonio Mora Vergés