El dia que ja no estiguis aquí

El dia que ja no estiguis aquí els meus ulls cridaran, el meu cor plorarà i tot el meu cos tremolarà.

Quan no hi siguis només podré agafar un full en blanc i buidar el meu cor, omplir d'alguna manera totes les sensacions que ja no podré viure al teu costat, només podré recordar tots aquells moments a la teva terrassa o en la nostra taula d'aquell petit bar del poble, totes aquelles històries, totes les llàgrimes que un dia no vam poder retenir en el nostre interior i surtien buscant un refugi, on i regnés la tranquilitat, on no hi hagués dolor , tots els somriures que apareixien de cop, sense cap motiu, només perque ens sentiem bé en aquell precís moment.

Només podré recordar i esperar que malgrat la distància que existirà, d'aquí molt poques setmanes, entre els dos, mai ens oblidem, que malgrat la distància que hi haurà no perdem, si més no del tot, tot l'amor que sentim.
L'aire cridarà el teu nom, per recordar-nos que ben aviat tronaràs estar aquí amb nosaltres, al principi la pluja es confondrà amb les nostres llàgrimes, més endavant podrem observar com les gotes ens mullen la cara, i així s'acabarà l'estiu i començarà l'hivern, un hivern molt fred, perque no podrem tenir la teva escalfor el nostre costat tot i que la tindrem al cor i per aquest motiu somriurem.

Quan no hi siguis ja no podré trucar-te i marxar amb tu, en algun racó d'aquest món per parlar de les nostres coses durant hores i més hores, no podré veure els teus ulls somriure i tu no podràs escoltar com al mig de tant soroll et dic que ets una de les persones més màgiques que m'envolten.

Tot hi la distància no penso que et pugui deixar en un cantó, perque la nostra amistat es massa gran per ser derrotada, per ser xafada, per ser oblidada, sempre estaràs present, perque sempre et voldré recordar.
Amb el temps t'has guanyat un trocet d'aquest inconstant cor i això sempre ho tindràs guanyat, les coses es poden parar, poden canviar, però jo crec que quan ens tornem a trobar tan sols amb un tímid somriure desfarem tot el gel que s'hagi pogut crear pel camí.
Quan no hi siguis somriuré perque sabré que algun dia en alguna hora tornaràs a trucar el meu timbre.
El dia que ja no estiguis aquí et trobaré a faltar, això ho has de tenir present tot el temps que passis lluny de casa, lluny d'aquestes muntanyes, lluny d'aquesta plaça, lluny de totes aquelles persones que estimes i que ho donarien tot per tu.

T'estimo molt, però això no cal que t'ho digui, tu ja ho saps