sense saber què escriure

De cop i volta els llums s'apaguen, les carícies queden en un dolç record, les mirades ja són fredes, som dos desconeguts en aquest món immens, ara ja res es com jo voldria i tot es com sempre he pensat que acabaria sent.
Quant arriba el fred, et notu a tu, quant s'acosta la calor, et sento a tu, i necessito respirar, necessito sortir d'aquest espiral que sembla que no vulgui que t'oblidi, sembla que vulgui que et porti a dins tota la meva vida, sempre, amb mi, vagi on vagi.
Ara em trobu sola, aquí, pensant quan tot tornarà a ser com era, però se que mai res tornarà a ser igual, ni amb tu ni amb ningú que conec, els amics fan la seva vida, els enamics ja ho han deixat de ser, tot canvia per convertir-se en una altre cosa.
Estic escrivint i pensu que no se que escriure, que no se què posar perque no tinc res clar, tinc un munt d'idees voltant per la meva ment, sense poder agafar-les a temps, s'escapent, s'amaguen en una part del meu cervell on no tinc prou forces per arribar-hi.