Cercador
EL CEL
Un relat de: ATZAVARA- Compartir:
He vist les estrelles brillar.
No se si brillaven o ploraven.
Al mig de la immensitat de l'ample foscor del cel.
Totes juntes les unes amb les altres.
És com si s'agafessin de la ma
i es volguessin convertir en una.
Amplia, gran, brillant, única.
I així, lentament, l
a llum ha deixat enrere l'obscuritat.
Amagant les estrelles fins la nova foscor.
Fins que ha sortit el sol.
Brillant, gran, acollidor.
l´Autor
41 Relats
162 Comentaris
50036 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!
Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...
Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....
MESTRE D'AMOR
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...
Joan Salvat Papasseit
si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com