EL CAVALL

L´Andreu mira amb pena el cavall que ha caigut per les penyes . Ell resta miraculosament en peu frec a frec a l´abisme. S´eixuga la suor que li llisca galtes avall i pensa que ha pogut fer malament? El cavall s havia aturat i de sobte en sentir la seva veu de forta embranzida s´ havia posat a córrer altre volta. Ell va tenir temps de tirar-se daltabaix per un cantó. A l'aixecar el cap de terra va veure les quatre potes que semblaven cavalcar al buit per sobre l´abisme el gran renill i el soroll de la patacada. Després res de res.

Capcot s´asseu a un tronc d'un arbre que ha caigut a terra i plora. Ell estimava el cavall. El va comprar no fa molts anys a un rector d'una petita parròquia , encara sembla veure la fesomia del mossèn colrat pel sol i la cara de pena en desprendre's del animal. Era ja massa vell per muntar . Després recorda les paraules que li va dir el bon home. Jo perquè camini sempre li dic: Va per Déu ! I quan vull que pari li dic . Soooo!!!!

L´Andreu avui havia sortit a passejar i un gos va espantar la seva muntura . Va dir moltes vegades SOOOO!!!! , moltes fins que va aconseguir que pares a uns pocs metres del barranc . Com si de sobte una bombeta que s´encengues al seu cap ho enten tot. Ara recorda haver dit amb un gran sospir d´allejement; PER DEU !!!!. Clar això és més o menys el crit de tornar de posar-se en marxe. L'animal ha complert bé les ordres, maleït sigui!!!!. No he tingut temps de cap manera de dir SOOO!!!!.

Amb gran pena s´aixeca dona una ullada al cavall immòbil , s´encamina a peu al poble, ha de buscar ajuda per recollir el pobre cavall i es diu que mai ,però que mai més !!!. Voldrà un cavall que tingui ordres donades per posar- se en marxa i per parar.Mai més !!