El càmpingplorista i el cantimplorista

Un campingplorista es guanyava la vida, ploraner com era -genètica exagerada en base a estímuls de pessimisme i victimisme- regant amb tantes i més llàgrimes com li sortien dels...lacrimals! el terra de mala qualitat d'un càmping i de dos i de tres. Aleshores una gespa ufanosa creixia i no patia de cap fong i els propietaris de l'espai pagaven en negre i en xinès al campingplorista, el qual, de retop, prenia uns cafetons i s'enduia menjar per a dues setmanes. Vivia en una bella -l'havia decorada amb amor i quan s'estima, s'estima- roulotte amb un cantimplorista que no era la seva parella o potser sí, però molt molt esporàdicament, just quan les falgueres de dos testos de terrissa perdien les espores i era com si una febreta sexual -però no reproductora, com en el cas de les cèl·lules dels esmentats vegetals- convidés a 'deixar-se anar', cosa que complien i amb escreix. Després es passaven un temps més llarg que el temps més llarg sense relació íntima, tot i que ploristes com eren tots dos, aquell gran què en comú, els unia tantíssim. El cantimplorista era un expert en l'estudi del cantimplorisme i sovint deia que aquells atuells per a transportar aigua -siguis excursionista o ex-excursionista o sogra sexy que el jove la ruixava per passar-se-la per la pedra (primer amb el líquid a través del coll de l'ampolla i després amb el fluïd de...similar)-,deia, que si eren de plàstic eren un fàstic pel mal gust que prenia el contingut. I es carregava els fabricants del continent, que acostumaven a ser d'un altre continent gens incontinent a l'hora d'usar materials ni del grau passa-com-puguis.
El cantimplorista ho denunciava (llavors era buscat) i entre la seva trilogia 'Acantimplora't per no deplorar una vida sana' (molt venuda a Rianeguet, a Mirona i al tercer cràter lunar), que li havia corsecat la creativitat i causat restrenyiment, i la persecució via espies patia de serioses migranyes. Per això quan un espia el localitzava, el càmpingplorista el dutxava plorant a llàgrima morta, la que és letal. Si no l'eliminava, l'intrús era aleshores obligat a fer un massatge al cap del cantimplorista. En fer-ho li arribaven ones de comprensió pregona del desgraciat innocent contra les quals el nouvingut no podia fer res més que canviar d'ofici i esdevenir blogger aconsellador d'ús d''arielitas' per a rentadores de segona mà (i que -i a vegades encara era un regal del cel- comportava que la seva dona l'abandonés substituint-lo per un promotor de revistes d'onanisme, espècimen que tenia la butxaca -i segurament alguna altra cosa- grassa).

I així viuen, el càmpingplorista i el cantimplorista.