El barquer

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Hi havia una platja d'una sorra quasi transparent, com si aquesta fos ben bé com l'aire que tothom respira. No molt lluny hi desembocava un riu, el qual, quan les seves aigües es barrejaven amb les del mar, es produïa una mena de misteri. Molta gent ho havia assenyalat. Ara!, quina espècie de secrets s'hi podien acabar desenvolupant allí? Ningú no ho podia saber, ni mai més ho esbrinaria... perquè si no fos així, de veritat, ja no tindrien raó de ser... els silencis i tot allò que els envolta.

Per això mateix aquest paisatge, de la platja, del mar i del riu, tenia les set històries, plantades, com si fossin un bell arbre.

Diuen que a hora foscant... hi apareixia un barquer que navegava i remava amb desesperació, sempre en contra del corrent bellugadís. Era vell, i a vegades cantava una antiga cançó, però que ningú reconeixia...

De lluny, una princesa vingué
que era més bella que el Sol,
però que venia, tot ella, de dol
carregada, com si estigués
sola enfront d'un món, només...

I aquí, en aquest punt, la veu s'estroncava, i els silencis s'hi apoderaven. Semblava que el riu, l'aire i també els núvols, temessin que es produís un miracle ben cert. Però el silenci, absolut, hi era el rei. Res més s'hi destacava, només el barquer, la barca, i la veu silenciosa... Al cap d'una molt bona estona uns remolins d'aigua feren remoure l'embarcació i qui de tant en tant la movia...

Llavors el prodigi es desencadenà, perquè un fort vent aparegué en un tres i no res. El barquer, esverat, mantingué els ulls oberts del tot, ja que tingué una por que no es podia ni mesurar. Però ben aviat el vent, terrible, s'amagà qui sap on...

Fou aleshores quan se separaren les aigües i aparegué un piano amb el seu músic; alhora un violí dibuixà en l'aire una melodia indescriptible, perquè s'hi veieren gravades, al damunt del riu i davant del mar, unes harmonies que no podien ser cap altra cosa més que un reflex d'un lloc inassolible.

Aquest indret s'albirava com un paratge poètic en extrem i sense guerres. Tan sols un amor universal hi tindria per tot nord. D'aquesta manera les lluites s'hi veurien bandejades: hi lluiria el Sol d'una harmonia esventrada als quatre vents, ja que una parla bella, bellíssima, fluiria... com quan corren unes aigües, venturoses, pel canal de la vida. Després, ja sense destorb, ressonarien els cants, perfectes, d'un nou món, que no seria el que coneixem.


Comentaris

  • m' agrada![Ofensiu]
    marga | 17-05-2005

    Un relat ben fet,sintàcticament bé .Jo diria que és una prosa lírica i amb un missatge de pau.M'agradat molt.

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104611 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es