DOLMEN DE LA COVA DEL CAMP DE LA MARUNYA

La Rosa Planell Grau, i el Miquel Pujol Mur, segueixen fent recerca històrica en aquesta ocasió per terres de la dita ‘ Catalunya Nord’, espai nostrat, que cedien vergonyosament els Reis de Castella/Espanya en l’anomena’t ‘Tractat dels Pirineus’.

Ens explica el Miquel en relació al megalit conegut com ‘Cova del Camp de Ia Marunya’ , que la ciència data aproximadament l’any 2.000 aC, que té justa fama de ser un dels més – sinó el més – bell i espectacular monument prehistòric de la Catalunya Nord. És perfectament visible quasi en els límits d'un camp i a 100 metres a la dreta del camí d'Enveig a Brangoll, prop d'aquest últim poble.

Pel que fa a les dades tècniques ens diu :

Cova del Camp de Ia Marunya (BrangolI). Sepulcre de cambra rectangular amb llosa rebaixada.
P. Vidal és per així dir-ho l’any 1912 ó 1913 , el seu ‘descobridor’ , malgrat ser conegut per la gent de la contrada des de temps immemorials, i tenir tothom coneixement i consciència de que havia sigut violat infinitat de vegades, i que en algunes ocasions s’havia utilitzat com a refugi.




Entre 1950 i 1955, J. Abelanet va garbellar el seu sediment, exhumant-ne els següents materials: nombrosos fragments de terrissa, quatre puntes de sageta de sílex amb aletes i peduncle, una fulla de sílex, una conta de pasta vitrea i restes d'una plaqueta de pissarra.

A un costat i altre d’aquest artificiosa ‘frontera’ que aixecaren els Borbons, les pedres parlen.