Dius que m'estimes

Un relat de: ANDREA

Dius que m'estimes
i jo m'ho crec.
Necessito creure't per continuar vivint.

Per respirar,
per sommiar,
per anar tirant
tot esperant el demà.

Dius que m'estimes
i jo m'ho crec.
De vegades dubto
i no sé el per què.

Si tu dius que m'estimes
serà veritat.
Si més no,
jo et puc estimar.

Dius que m'estimes?.
Ja es veurà!.

Comentaris

  • Sí...[Ofensiu]
    AnNna | 14-11-2004 | Valoració: 8

    Tens raó... el dubte però la necessitat de creure que es com tu vols... la voluntat de no saber més per por a que sigui el contrari... no sé, que mai podràs saber si una persona t'estima realment, només sabràs el que ella et diu... però si parla de cor, (i axo es nota) sabras que es real.
    petons noia!!!!
    aNNna.

  • dubtes[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 02-11-2004 | Valoració: 10

    Benvinguda a Relatsencatala, benviguda a la web.
    el teu poema és sentit, hi ha amor, i l'ombra del dubte penja d'un fil, surt un dogma, una esperança i el desig de que tot sigui tal com esperes, amb fe.
    Bonic poema. Salutacions.

l´Autor

ANDREA

4 Relats

6 Comentaris

4566 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de l'autor