Cercador
Envellir
Un relat de: ANDREASentir que les cames s'afluixen,
que els ulls s'entelen
i els llavis tremolen
però, el cor batega.
No recordar el sopar d'ahir,
tenir ben viu el primer petó,
notar que les paraules s'escapen
però, el cor batega.
Mirar-se al mirall
i trobar un estrany;
surcs que dibuixen un nou rostre
però, el cor batega.
Notar el petó a la galta
i no turbar-se,
ni tan sols immutar-se
però, el cor batega.
Mentre el cor bategui,
hi haurà vida.
Mentre es reconegui en l'altre,
haurà esperança.
Colliure, avril 2003
Comentaris
-
malaltia[Ofensiu]salvatore vinyatti | 02-11-2004 | Valoració: 9
Que bonic es viure mentre el cor batega els ritmes de joventut i que trist alhora veure com es van perdent les facultats, mentre el cor batega, i que trist serà el veure quan se'n va.
Així som tots, venim ,anem, ens porten...
Sentit poema, felicitats.