DINAR AMB POETESSA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer


La Maria ahir va gaudir de un dia bastant bo , la dona no demana grans coses a la vida. Si pot esgarrapar una estona per escriure o llegir, una estona de bany i lectura a la piscina, m’entres gaudeix de un llibre. No demana gaires coses a la vida. Trepitjar l’herba molla amb els peus nus al mati. Abraçar un arbre, sentir la energia que li traspassa vers ella. Mirar el cel a veure si aconsegueix veure una mica la pluja d’estels. Coses senzilles, com acaronar un gat o plantar una altre flor. També escoltar una bona musica, coses insignificants i banals...
La Maria ahir havia de dinar en un restaurant que varen trobar tancat per vacances. El lloc es bonic, més a la dona tant li feia el dinar i el lloc, l’única cosa important era que estava amb la família, amb part de la família.
La Maria coneix altres racons i altres indrets, i desprès de parlar varen decidir anar a un altre restaurant, res luxós es un restaurant de poblet minúscul i bonic.
La Maria va demanar una taula, era molt aviat i varen poder triar la que volien. El dinar va ser correcte, res especial però prou bó casolà com els que ella fa.
La Maria estava prou contenta, part de la seva família la tenia davant seu, res a dir.
La Maria no la tenen en gaire consideració, una dona que li agrada llegir i escriure, ja esta dit tot. Una dona que li agrada pentinar-se i vestir com si fos molt més jove i que se sent jove per dins. Una dona que porta un braçalet al peu amb un cascavell de una gata que ella va estimar molt, ja esta dit tot.
La Maria una cosa que li va agradar molt va ser que una poetessa que ella ha llegit molts llibres s’assentés a la taula del costat. La dona tenia un posat amable i bondadós igual que els seus llibres, ella ha llegit la seva poesia i li agrada. Si hagués anat sola li hauria parlat segur que si. Li hauria demanat com va la seva poesia, si escriu encara molts versos i que per molts anys en pugui escriure.
La Maria com que no anava sola, es va conformar en mirar-la, en fer-li algun somriure i en desitjar-li bon profit al marxar.
La Maria li agraden els llibres i les poetesses i els dinars amb records de poesies llegides

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 17-08-2016 | Valoració: 10

    Que bonic, té olor d' herba fresca i perfum de lilas, es un relat molt bonic.

  • herba nua[Ofensiu]
    tapisser | 17-08-2016 | Valoració: 10

    Aquests dinars senzills, són els que alimenten per dintre.
    També voldria haver tingut un gat que em deixés el seu cascavell i saber el nom d'aquest poble i la seva poetessa, i de vegades poder explicar-ho amb aquesta frescor.

    Una abraçada Montserrat

  • Una solterona feliç, ja veig[Ofensiu]
    unicorn_gris | 17-08-2016 | Valoració: 9

    Un bon relat.

    Encara que m'he perdut una mica (només una mica) en el teu relat, m'ha agradat força.

    Sobretot m'ha recordat la cantant Bebe.

    Una dona que afronta el futur amb orgull, contenta de ser dona i, en certa manera, ferotge amb la vida.

    Em pregunto si canviarà el dia que es casi... bé, és un dir.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

324427 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.