Diferència entre relat i conte

Recentment en Lluís Julián es va mostrar sorprès per una distinció concreta que vaig fer entre els gèneres del relat i del conte, i em va demanar si podia explicar què és el que els diferencia.
La diferenciació és subtil, i com totes les coses subtils sovint la línia que separa ambdós gèneres és molt feble, però hi ha un criteri bàsic a per distingir entre l'un o l'altre
He de dir que jo, tot i que sempre he tingut la intuïció que un relat i un conte no són el mateix, no ha estat fins fa poc temps que he pogut comprendre finalment quina és la diferència fonamental que separa els dos gèneres, després d'un període de recerca i consulta a diversos experts en el tema.

Fonamentalment, un relat és una història d'uns fets escrita en positiu (no en el sentit moral de bé/mal, sinó en el sentit científic d'existent-tangible/inexistent-intangible), mentre que un conte és una història d'uns fets escrita en negatiu, és a dir, una història que es construeix més sobre el que no es diu que sobre el que sí es diu.
El relat no dóna gaire lloc a l'omissió. És una història escrita que descriu uns fets reals o imaginaris, sense donar lloc a segones lectures o a interpretacions no directament deduïbles del text que trobem escrit.
El conte és l'art de l'omissió. És una història escrita que es construeix subterràniament en els buits del que no es diu, i que, per tant, dóna molt més joc a la interpretació lliure del lector. És per això mateix que el conte te tendència a girar al voltant de fets insòlits, meravellosos o misteriosos.
En definitiva, podríem dir que el bon conte és aquell que aconsegueix suggerir al lector l'existència d'una segona història oculta, i sovint més important i transcendent, que corre en paral.lel als fets narrats, articulant-se en els buits de les coses que no es diuen.

Aquest és el criteri fonamental per diferenciar un relat i un conte. Després existeixen algunes característiques formals que, tot i compartides, solen ser donar-se de manera més accentuada en el gènere del conte. En aquest sentit, tant en els relats com en els contes, la narració es sol construir al voltant d'una acció única, amb pocs personatges i molt orientada al final, però això en el conte s'accentua, ja que és un gènere que destaca per la brevetat i l'economia.

Com a exemple pràctic que serveixi per a il·lustrar una mica més allò explicat, faré servir ara dues de les narracions dels nostres companys "frescos", que comparades l'una al costat de l'altra potser ens ajudaran a comprendre-ho millor:

-D'una banda posem "De sirenes i de pintors", d'en Ramón Navarro Bonet. Això seria un relat en tota regla, ja que es limita a narrar-nos la història dels encontres eròtics del protagonista, sense donar lloc a segones lectures teixides en paral.lel.

-De l'altra banda tenim "Estels de fang i de vidre", del Ferran d'Armengol. Això seria un conte, ja que ens narra la història d'un paio que es canvia de cotxe i acaba arribant a la Lluna. Aquí si s'ens expliqués pas a pas, i de forma inequívoca, tota la història de com el protagonista acaba arribant a la Lluna ens trobaríem també davant d'un relat, però no és el cas. La història està plena d'omissions intencionades i buits narratius, a través dels quals pot intuir-se una segona història en paral.lel, que dóna lloc a més d'una interpretació. En aquest cas, personalment, jo entenc que el venedor de cotxes és un habitant de la Lluna, però això no se'ns diu en cap moment. Tot i així, el joc de les coses que es diuen i no es diuen, em permet arribar a aquesta conclusió, d'una forma suficientment fonamentada.
Podríem dir que aquesta és l'essència del conte.

I això es tot. No sé si he sigut prou clar amb la meva explicació. Com totes les coses subtils, aquesta diferenciació entre relat i conte de vegades costa una mica d'exposar als altres.
Tot i així, espero haver-vos clarificat alguna cosa.

Apa, una salutació!

DAVID CASTEJÓN