diari d'un cap de setmana de diari

Són les 10 de la nit. aquest ha sigut sense dubte un cap de setmana "de diari", que te'ls escrius per no oblidar-los.
Dissabte Núria i jo arreplegarem el que quedava encara montat de la nostra paradeta a la fira de Massamagrell. Ja ho teniem tot en caixes. Ens acomiadarem de Bego, a l'endemà no ens veuriem, però nosaltres pensavem que si.
Totes carregades creuàrem la via i pujarem a l'andana en direcció a València. El tren tardà uns deu minuts en arribar. Vàrem entrar, la gent ens mirava perquè les 3 caixes i la motxila els cridaven l'atenció. Passaren deu minutets més fins que arrivàrem a l'estació d'Àngel Guimerà. Fèrem el transbord en direcció a Torrent. Més tard baixàrem i enfilarem carrer amunt cap a ma casa. Calia en menys de 10 minuts deixar-ho tot i sopar si no voliem perdre l'últim metro (i aquesta no era la nostra intenció) per a anar a València. Menys mal que el meu germà ens havia fet el soparet! Quin tros de germà que tinc!
Tornàrem a l'estació del metro. Hi havia un grup de xicones molt arregladetes que feien plans per a la nit. Nosaltres anàvem al nostre rotllo i feiem plans per a la nostra. Quines ganes que teniem de tornar a sortir pel Came i a més SENSE HORA DE TORNADA!!
El metro arrivà gairebé vint minuts despres d'haver arrivat nosaltres a l'estació. No hi havia molta gent, però ens adonarem ràpidament que tota la que hi havia se n'anava de festa. El revisor començà a pasar. Les xicones tan arreglades de Paiporta no portaven bitllet i van haver de pagar la corresponent multa. Núria i jo ens ficàrem un poc nervioses: nosaltres tampoc portavem bitllet! Sortosament el revisor girà sobre els seus peus i se'n baixà en la següent parada. Respiràrem molt alleugerades per la sort que haviem tingut. A la parada de plaça Espanya baixarem i per sort les màquines que tiquen els bitllets estàven obertes i varem poder passar sense problemes.
Una estona despres ens cridà Sam diguent que anaven cap al riu, nosaltres no volíem anar. Aixi que s'ho diguèrem i quedarem per despres. Les 2 començarem a caminar fins que arribàrem a una plaça amb gent. Ens varem seure en un pati. Mentres núria es dedicava a fumar un cigarret jo mirava la gent de la plaça o la gent que passava pel carrer. De sobte em vaig trobar amb qui no volia trobar-me. Amb ell. No sabia que fer aixi que no fiu res, va passar de llarg i despres tornà. M'havia reconegut. Li vaig girar la cara quan va vindre a donar-me un bes. Pensava que m'anava a eixir el cor per la boca de tan nerviosa que estava. Començà a parlar de coses que no ens interesaven, ni a mi ni a Núria. Que si el curset de càmera, que si la crisis del "costo" a València. No callava, i semblava no adornar-se que no ho voliem sentir. Núria i jo se n'anarem amb l'excusa que haviem quedat, ens acompanyà perque no teniem masa clar el cami. quan ens va portar fins on haviem quedat amb els altres es va acomiadar amb un simple: Au! em vaig quedar parada, però aixo a mi ja m'era igual.
Per fi vam trobar a Sam i a Xavi que ja havien tornat del riu. Vam beure de la garrafa que portavem. I despres d'això el nostre concepte del que feiem o deixavem de fer va ser bastant més borrós. al cap d'una hora poc més o menys acompanyàrem a Xavi a l'estació de trens. de nit pareixia molt diferent. com que encara quedava una estona núria i jo anàrem a bany. els banys eren nous, no hi havia entrat mai en aquets. els banys rodejaven una habitacío gran, al mig hi havia una columna amb unes quantes piques al voltant. vaig entrar al bany, em vaig baixar els pantalons i vaig pixar com vaig poder en l'estat en que estava. vam tornar amb el Xavi, al cap de 5minuts se n'anàrem pequè ell havia trobat uns amics i nosaltres voliem continuar la festa. estavem soles, tornàrem al Carme, ens sentarem en un pati d'un carrer on hi havia bastant gent que pasava. de repent va aparèixer el xicot de Núr i jo em vaig convertir en un fanal. bebia sense parar i mirava als que pasaven mentre al meu costat aquells dos es besaven i es ficaven mà. vaig vore un xic molt ben plantat i me'l quedi mirant, ell també m'estava mirant. anava amb amics i estaven passant per davant de nosaltres. quan ja casi anàvem a estar tan lluny de no poder veuren' li pregunti si volia beguda. no s'ho va pensar ni un segon, va girar cua i va vindre cap a mi, es va aseure molt prop. morenet, amb els cabells curts, molt guapet i més major que jo. em digue que eren de madrid, jo vaig continuar parlant-los en català, m'entenien. intercanviarem un parell de frases, em va dir si volia fer una volta. li pregunti a nuria si no li molestava, sam havia d'arrivar en 2 minuts, em digue que no. m'agafa de la mà i em porta al carreró, només giràrem el canto ens vam abraçar i començàrem a besar-nos. Amb aquesta urgència que te la nostra edat, aquest desig. entre besos i magrejos ens preguntàrem els noms, amb això en teniem prou. no nececitavem més. Les seues mans pasaven per damunt pel meu cos, acariciant-me, m feia estremir-me. ell tenia la mateixa reacció a les meues caricies. de dalt a baix, d'esquerra a dreta, no ens quedà cap racó per explorar, cap lloc per tocar, no queda res. les nostres respiracions s'anaven fent més fortes. de tant en tant algu pasava pel costat. nosaltres l'ignoràvem, estàvem ocupats. ell dalt i jo baix, sense parar de besar-se. Jo dalt i ell baix, sense para d'acariaciar-se. el que sen's va pasar tan curt va resultar que havien sigut dues hores. m'havia confesat que era de valència, no entenc perquè no m'ho digue des del principi. m'ajunda a trobar a núria i a sam, que obviament no estaven al mateix lloc. quan ens fèrem l'ultim bes, abans que ell se n'anara, notí que volia alguna cosa més. jo tambe ho volia. em digue que no se'n volia anar i l'invití a quedar-se, em va dir que no podia. aquell últim bes fou una passada. seria perque tots dos teniem clar que era un bes d'adéu i fins una altra. em va dir que no tenia mòbil, no m'ho creguí ni m'ho crec, però despres d'aquest bes no se perque m'ho digue. pot ser algun dia en que l'atzar ens torne a juntar m'ho explicarà. .. Xavi: m'ho diras? m'explicaràs per què no em donares el teu mòbil despres d'aquell bes?