no vaig dir res

Un relat de: joana

I quan més ho necessitava, no vaig dir res
a ningú

Em vaig amagar a la meua peixera, m'abrací i quedí tancada a dins meu, aïllada, protegida pel meu mur de silenci

La tristesa em feia companyia allà on anava. Sovint m'invaia
fins a les entranyes
aleshores sentia que mai acabaria de plorar, com les pedres del riu, erosionada per les meues llàgrimes em desfaria
fins a convertir-me en pols
en fang
en res

Anhelava eixe moment
i així per fi, lliurarme de la força que m'oprimia el pit

Per les nits la por em perseguia en somnis, entre la boira, era ràpida i àgil, jo mai tenia prou energia per fugir d'ella...
despertant-me d'un bot, tornava a
la realitat

Comentaris

  • a vegades fugir-ne[Ofensiu]
    Lèvingir | 20-10-2009 | Valoració: 10

    és més fàcil del que pot semblar sempre i quan sàpiguem qui som, i que volem ser. Com també a on anàvem i a on anem.

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

joana

3 Relats

2 Comentaris

2151 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00