Cercador
Ciutat de la pols
Un relat de: joanaConta la història que a terres de València
En uns anys d'or; copa amèrica i cremà.
La població ara, ja tenia consciència.
Ja defensant ja mai més permetrà.
No us volem mai: especulant, mentint.
Nosaltres som els amos de les terres,
sempre nostres taronges i oliveres.
No us volem mai: copa, asfalt. Ja fugint!
Com metralla se'm clava, fent bocins.
És la ignorància, la demagògia i l'engany.
Ben dintre meu ells són els meus botxins.
Hi han alguns que cauen al parany.
Però resistim com qui cau i torna a alçar-se,
això sempre la mort no ens pararà.
Ciutat de pols per fi és l'hora d'alçar-se.
Són paraules d'un poble que no es sotmetrà