Ciutat de la pols

Un relat de: joana

Conta la història que a terres de València
En uns anys d'or; copa amèrica i cremà.
La població ara, ja tenia consciència.
Ja defensant ja mai més permetrà.

No us volem mai: especulant, mentint.
Nosaltres som els amos de les terres,
sempre nostres taronges i oliveres.
No us volem mai: copa, asfalt. Ja fugint!

Com metralla se'm clava, fent bocins.
És la ignorància, la demagògia i l'engany.
Ben dintre meu ells són els meus botxins.
Hi han alguns que cauen al parany.

Però resistim com qui cau i torna a alçar-se,
això sempre la mort no ens pararà.
Ciutat de pols per fi és l'hora d'alçar-se.
Són paraules d'un poble que no es sotmetrà

Comentaris

  • Poesia èpica[Ofensiu]
    copernic | 10-06-2005 | Valoració: 9

    Es una de les possibilitats de la poesia: Cantar les excel.lències d'una ciutat, d'una comarca o d'un país, és una poesia que inflama l'ànim, que t'encén, PATRIÒTICA. Crec que t'ha quedat molt bé. Benvinguda a RC.

l´Autor

joana

3 Relats

2 Comentaris

2407 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00