Cercador
Despertar l'enveja
Un relat de: mibumaUna tarda d’estiu miràveu com les formigues traginaven el sopar cap dins el formiguer. Cadascuna una engruna, que pesava deu vegades més que no pas elles. Jugàveu a imaginar com era per dins aquell formiguer, quantes estances tenia, on devien guardar tot aquell menjar, quantes formigues hi vivien.
I mentre us les miràveu embadalides i despistades, una formiga esquivava el camí i pujava per la cama de la Jordina. I es passejava per damunt la seva pell, deixant-la marcada de vermellor per uns quants dies.
I tu, quan ho descobries, no et podies estar de tocar-li les ferides. I d’envejar-la, perquè a tu no t’havien picat les formigues ni t’havien deixat unes rodanxes enormes i vermelles que no podies parar de rascar-te. Però sobretot l’envejaves perquè no podries explicar-ho a classe quan tornéssiu al setembre. Tots li farien preguntes, a la Jordina, i li tocarien les ferides i voldrien ser les seves amigues. I teves no, perquè el més divertit que t’havia passat a tu aquell estiu era que a la teva germana bessona li havia picat una formiga mentre miràveu juntes com omplien de menjar el seu formiguer. I aquell estiu, l’enveja va començar-te a cremar ben fort per dins i ja no te’n vas desempallegar mai més.
I mentre us les miràveu embadalides i despistades, una formiga esquivava el camí i pujava per la cama de la Jordina. I es passejava per damunt la seva pell, deixant-la marcada de vermellor per uns quants dies.
I tu, quan ho descobries, no et podies estar de tocar-li les ferides. I d’envejar-la, perquè a tu no t’havien picat les formigues ni t’havien deixat unes rodanxes enormes i vermelles que no podies parar de rascar-te. Però sobretot l’envejaves perquè no podries explicar-ho a classe quan tornéssiu al setembre. Tots li farien preguntes, a la Jordina, i li tocarien les ferides i voldrien ser les seves amigues. I teves no, perquè el més divertit que t’havia passat a tu aquell estiu era que a la teva germana bessona li havia picat una formiga mentre miràveu juntes com omplien de menjar el seu formiguer. I aquell estiu, l’enveja va començar-te a cremar ben fort per dins i ja no te’n vas desempallegar mai més.
Comentaris
-
gelosia de germanes[Ofensiu]Atlantis | 17-02-2024
quan ets petita alguna cosa et pot fer ser gelosa dels teus germans, inclús una picada de formiga.
Molt ben explicada la petita anècdota de les formigues, que port a una conclusió final. M'ha agradat. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 12-02-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats