Nuvolades inofensives

Les gallines reposaven dins el galliner. Sota la seva escalfor s’hi covaven els ous, petits, formosos. Serien a temps d'originar pollets o acabarien batuts, cuits i servits acompanyats d'un bon pa amb tomàquet?

Fora del galliner, al cel, hi creixia una nuvolada inofensiva, d'aquelles que fan patxoca però que no solen portar pluja. Així que la Núria, confiada, va sortir al pati. Però al cap de només uns metres, va notar un vent gelat que li esbullava els cabells i li eriçava la pell. Aquell vent assenyalava tempesta. Així doncs, aquella nuvolada traïdora l'havia enganyat!

A veure si tenia temps d'arribar fins al galliner, recollir un parell o tres d'ous i tornar a ser a casa abans de la tempesta. Es va fer pujar la cremallera de la jaqueta, va posar-se la caputxa, va arrencar a córrer i d'una revolada va ser dins el galliner.
Però les gallines, ajagudes i estarrufades sobre els ous, no tenien cap ganes que ningú els en prengués cap. Fins i tot alguna li picotejava els dits molsuts cada cop que s’hi volia acostar. No li van posar gens fàcil, a la pobra Núria, que va tornar cap a casa xopa i amb el cistell buit.