Desitjos

Em moro de ganes de veure't,
abrassar-te i parlar amb tu.
Recordar, sota la lluna plena,
aquelles llàgrimes presoneres
que ràpid feiem desaparèixer
alliberades dins el moment.
Aquella dolça abraçada que
gràcies els rumors
ens van obligar a fer.
Un somriure, una mirada,
una encaixada,
un cúmul de circumstàncies
que tant fan saltar els records,
lligats dins meu.
Una nit, potser no era lluna plena,
gaudint de la velocitat i la llibertat,
perduts pels poblets a prop de Peratallada,
amb tu al meu costat.
No han faltat els ànims
quan més ho hem necessitat.
Dos camins, paral·lels o oposats,
dos camins totalment diferents,
amb ganes de descobrir-se,
conèixre's i estimar.
Dos camins units per un de sol,
la vida,
el camí l'amistat,
la condició l'amor, el destí.