Deixa que t'estimin...

Un relat de: montxita

Quan a dins tens allò que
no deixa estimar-te.

Que fer-ho al dret
o al revés
és igual.

Que el blanc,
o el negre
semblen el mateix
color.

Que l'alegria
i la tristesa
es confonen.

Que els somriures
hi són
plens de llàgrimes
interiors.

Que la vida
la vius
pels altres.

Quan a dins tens allò que
no deixa estimar-te...

Deixa que t'estimin,
que t'abracin,
que et besin,
que et demostrin
que ets important per algú.

Quan a dins tens allò que
no deixa estimar-te...


Comentaris

  • Cargolsalalluna | 11-06-2009

    Bonisssissim. Toca allò que cal quan cal. Me'l guardo al calaix, aquest.

    Salisalut!!

  • Romanticisme i[Ofensiu]
    Romy Ros | 18-04-2009 | Valoració: 10

    tristor, alegria i foscor...
    hi ha moltes analogies de contraris als teus versos. M'ha agradat molt i has aconseguit que entengui el poema, que m'espressi quelcom més que literatura. Molts sentiments han vingut al meu cap com a records d'una tristor que un temps es va fer "dueña y señora" del meu cor. Afortunadament aquells temps ja van estar superats. Felicitats per aquest poema ple d'onades de mar com a la teva fotografia.

  • de la lluna en farem dues en la mirada[Ofensiu]
    lluis perealbert | 18-04-2009

    Are et deixo que are amb deixis..... canço de lluis llach. ets molt romantica. de l' espuma del mar jo de tu, amb farìa unes bones xancles. de la lluna......... salutacions.

  • Ho trobo[Ofensiu]
    Misteric | 05-04-2009 | Valoració: 10

    Molt ben expressat
    un poeme de veritat
    d'amor i amistat
    incloentl'odi
    i l'antagonisme
    el fred i la calor
    fronteres subjectives.

    Encantat de llegir-te.

  • Sinceritat i força[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-08-2007 | Valoració: 10

    Quan assumim que és així, ja tenim sense saber-ho el coratge per treure pit i començar-nos a estimar de debò. M'agrada com ho has expresat.
    Una abraçada

  • Deixa que t'estimin[Ofensiu]
    Nubada | 20-05-2007

    Estimar i ser estimat,
    valorar i ser valorat,
    donar i rebre...
    tot és important!
    He llegit els teus darrers relats, molt personals. Poesia que surt del cor i de la vivència, com a mi m'agrada.

Valoració mitja: 10