Cercador
Un final
Un relat de: montxita- Compartir:
I al final el telèfon ha sonat.
Tot era estrany,
una veu interior em deia que no l'agafés.
Allà a la pantalla hi havia el teu nom.
Per mi tot ha acabat.
No vull seguir més d'aquesta manera.
M'he rendit.
La gran lluita ha trobat el seu final.
és difícil d'acceptar però així s'ha d'acabar.
Un sopar, no vinc.
Perquè? He de venir?
Ah! Que marxes?
Doncs bon viatge.
Jo ja m'he rendit.
I miro el meu interior
i m'adono del que sento per tu
i del que em costarà canviar-ho tot.
Però la vida segueix i els moments canvien.
De records viuré,
fent memòria dels bons moments
que junts hem passat.
I de somnis m'alimentaré
quan pensi en el que podria haver sigut...
i no va ser.
Comentaris
-
Ostia...[Ofensiu]silvia_peratallada | 27-09-2005
Montse....
no aniràs al sopar?Saps que no hi pots faltar....ell no vol que hi faltis!
m'encanta la manera com dius les coses, encara que no saps com m'omplen de tristesa les teves paraules...
ja t'has rendit?
què collons vol dir que ja t'has rendit? què li has fet a la Meva Monxita?on està la de debò? la que no es rendeix.... pots oblidar, si, poden canviar les coses, pots fer un transbord i canviar de tren i destinació, pe`ro rendir-te???????????? això no ho fas, tu...tu no et rendeixes MAI...i ho saps, no!?!?!
un poema preciós, espero que amb millor final...
MAi sabrem el que hagués estat si no t'hi llences de cap, o deixes enrere el passat...no cal rallar-se per això...més val viure el present, que el futur ja vindrà, el passat, passat està, i el que hagués estat, no entra dins el teu camí...no ho vulguis saber que no ho sabrem mai...és quelcom inaccessible, inolor, i inimaginable.... el que està clar és que tens un diamant entre les mans, que està a punt de marxar, que t'estimes i que t'ha acompanyat durant molts maldecaps...no ho oblidis!!!
Millor una abraçada per acabar, no?
un petonas!!!!!
ja saps que quan s'ha de fotre canya, la tieta sílvia en fot....:P però algú ho ha de fer, no!?!?!?!
t'estimo!!!
muaklssssssssssss
