Desig

Desig.


No t'estimo
però estaria amb tu
tota la vida,

sense que m'importés
el temps ni les hores.

Em perdo mirant-te els ulls
verdosos de riu,

company de viatges
i de confiança infinita.

El teu nom es com tu:
salvatge, natural

que recorda les arrels
d'un arbre en un bosc

profund i perenne.
Busques la llum

com fan les fulles,
dirigint-te al sol

perquè et doni calor i forces,
però de vegades és impossible

per la frondositat, que s'imposa
en el teu camí forçat.


Evoques sensualitat,
sexe ràpid i fort.

Tens tan de foc
als ulls que cremaries

tot un univers
en un mateix punt

fins esclatar
com la mort d'una estrella.

Intens com la pluja del desert,
Colorit en esperit

de flors interminables.
Font d'aigua que brolla

fins el riu de les teves pupil·les
apagant la set,

només mirant-los.