Pols evaporada

Un relat de: ritamoranta

Veure com besa la pluja

de la teva boca trista

és un espectacle misteriós i imprevisible

com l'aurora boreal,

purpúria i gasosa.

Trist és veure

com desfàs un nus,

enrevessant-lo encara més

amb els teus dits intranquils.

Només tu saps calmar

la calma més impacient

del teu silenci autista.

Inconformista

de la realitat falsa,

falsa inconformista

de la realitat.

Pols evaporada

en un no res,

pel temps infinit i eteri.

Lluites per no desaparèixer

ni per ofegar-te en un pou

ple de llàgrimes seques.

Només tu saps calmar

la calma més impacient

del teu silenci autista.



Pols evaporada

en un no res,

pel temps infinit i

dormit que mai

desperta.

Comentaris

  • Molt maco[Ofensiu]
    kuibadalonina | 04-07-2007 | Valoració: 9

    Holaa!!! sembles una noia jove, bé de fet jo en tinc 12 jejeje m' han agradat els teus relats llegeix els meus a veure si t' agraden

l´Autor

Foto de perfil de ritamoranta

ritamoranta

3 Relats

2 Comentaris

1990 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor