Desig elegant

Els onze passatgers d’aquell vaixell sense pilot romanien en silenci. Alguns ocupaven el seu seient sense moure’s i d’altres passejaven per la coberta de tant en tant. El mar, d’un color gris verdós, exhibia una calma total. El sol, des d’un cel ras, irradiava uns raigs que resultaven agradables en el tram final de l’hivern. Feia més de dues hores que la costa no es divisava des de l’embarcació.

Goliat va encendre un cigarret i es va recolzar en la barana: calculava que el destí s’apropava. En cap moment, s’havia penedit de la decisió. Mentre fumava, recordava el dia en què havia vist l’anunci en Internet: complir el desig amb elegància, ser mar endins, un vaixell construït amb cartons especials i ecològics, un enfonsament inevitable, una mort segura.