Deesa de la dolçor

Un relat de: cescarnau

Seguint un rastre insegur
corro darrera de la trobada
del meu amor cert cap a un amor
que pot ser o es perderà a la llunyania
d'horitzó,
al cim d'una muntanya
envoltada de gris.

Seguint un rastre
Segueixo la teva trobada
Seguint un rastre insegur.

Corre el meu amor cert
Cap un amor que es perderà
Si no l'atrapo.
Es perderà a la llunyania dels temps
A la fredor del vent
Enfilat dalt d'una muntanya
Anellada de cotó.

Corro per passadissos
Deserts, hostils,
Cercant la teva tendressa
Espantada.

Hi ha més
No és un per un
És un per més
No siguis només un magatzem
De babaus
Si pots fer un regutitllell
Que t'adori
Deessa de la dolçor.



Comentaris

  • diu que..[Ofensiu]
    Shu Hua | 15-02-2005 | Valoració: 8

    ...antigament, hi havia una deesa que reinava en el cel i que era tota dolçor, com una mare amatent amb els seus fillets. Al llegir el títol l'he recordada. Evidentment, el poema no hi té res a veure, perquè parla d'una dona ben poc dolça, si l'he entès bé.

l´Autor

Foto de perfil de cescarnau

cescarnau

127 Relats

179 Comentaris

124529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Tinc 52 anys. Vaig començar fent poesia i he publicat una novel·la. Ara tinc en fase de publicació un llibre de relats en castellà. Normalment es la llengua que utilitzo, però alguns contes els tradueix al català. Col·laboro amb algunes revistes literàrias en paper i per Internet.

El meu correu és:
glofran1@telefonica.net