De què tinc por?

·De què tens por? Ho has pensat alguna vegada?... La por és una cadena mental que ens impedeix avançar, s'aferra a nosaltres com una pedra enorme lligada al peu, que no ens deixa créixer, llançar-nos, somiar. Sorgeix davant el desconegut, de vegades del no-res, en moltes ocasions apareix després d'haver viscut experiències difícils, però també ens agarra perquè l'hi permetem, a l'escoltar el que uns altres ens diuen o al deixar-nos dur per allò de la qual cosa ni tan sols som testimonis. Hi ha qui tenen por de tornar a estimar, després d'haver sofert per amor; uns altres confiar o obrir el cor, perquè potser alguna vegada ho van fer i van ser defraudats o traïts; d'igual forma existeixen els quals temen emprendre en algun projecte o somiar, tal vegada perquè van fracassar en alguna cosa que s'havien proposat o els van ser truncats els seus somnis. Però la por és irreal, nosaltres mateixos li donem vida i vam permetre que existeixi dintre del nostre ésser, per això ningú més ens ho pot llevar, solament cal enfrontar-lo, mirar-lo als ulls, vèncer-lo, superar-lo, dir-li que faci el que faci no ens pot guanyar. Perquè sinó ho intentem de nou, mai sabrem si ho podrem realment assolir; sinó ens donem l'oportunitat d'estimar i sentir-nos estimats, li estarem tancant les portes a l'amor i potser mai ho puguem trobar. La por manipula els nostres pensaments i sentiments; ens fa veure tot fosc, ens tanca totes les portes, ens lliga de mans i peus, encadena la nostra ment, no ens deixa somiar, seguir, guanyar. La por es fa gran o petit, segons la importància que li donem; entre menys li enfrontem, més vida i força li donarem. per això, cal aprendre a descobrir en cada nou dia, altra oportunitat que se'ns dóna, per a intentar-lo de nou, obrir el cor, construir una amistat, però sobretot, per a tornar creure i a somiar. Sentir por és com experimentar que estem caminant per una sendera fosca que no sabem a on ens va a dur, en el qual podrem trobar obstacles, espines, ensopegades, caigudes, fracassos, ferides, pèrdues les quals no volem trobar. per això, encenguem la llum, i la por s'anirà, tot es veurà millor i sabrem que en el nostre peregrinar per la vida, no estem sols, l'amic sempre al nostre costat està, ens mostra el camí, sana les ferides reviu els nostres somnis i il·lusions, li dóna un nou sentit a cada dia. Per això repeteixo una vegada i una altra: "Si Déu està amb mi, a qui o a què temeré?"...