De l'imaginari nocturn

Somio massa. Els meus amics em diuen que no tinc empenta per a res però és just al revés: somio massa. Tinc el puto cicle vital descompensat. Em despero al migdia amb el cap com un bombo i amb agulletes pels llocs més inhòspits del meu cos (no us imagineu la de músculs que tenim els éssers humans i la d'utilitats que tenen). Faig ulleres. No tinc ganes de fer res i el pitjor és que a vegades ni recordo què he fet o on he estat... només aquella sensació de nit agitada.

Els amics vénen a casa a arrencar-me del sofà i com els hi explico jo que no puc ni caminar, que ahir a la nit vaig fer-me tot el rali París-Dakar portant al Nani Roma de paquet i que l'únic que vull són quatre plats de macarrons, que necessito proteïnes per a poder-me aixecar?
A la feina diuen que sóc un home gris i desencantat; que parlin tant com vulguin, però com li dic jo a l'Aurèlia que ens montem els grans festivals sobre la taula del seu escriptori cada dimarts a la nit, mai falla, que em sé totes les pigues del seu cos, que ella aparta els papers i la grapadora amb cara de tigre i se'm menja sencer? Amb quins ulls he de mirar-la?
L'altre dia vaig anar a Nova York i encara em dura el maleït Jet Lag; Woody Allen va convidar-me com a protagonista estrella en una de les seves jams de jazz i no m'hi vaig poder negar. I ja veus, l'endemà vaig guanyar quaranta mil bilions a Las Vegas i em van seguir trenta cotxes de mafiosos i em vaig amagar sota una piràmide de plàstic i em vaig trobar al d'El Padrino i m'ho va prendre tot i em va lligar i encadenar i sort que llavors em vaig despertar perquè no vull saber què hauria pogut passar.

En serio, que pateixo. Ja no somric, no visc tranquil, ahir vaig matar al Marcel i havíem quedat avui a les vuit quaranta-cinc. Si no es presenta, què faig? I si ve, què li dic? I avui és Nadal, 25 de desembre fum fum fum i tinc l'estòmac arrebotit de pastetes aràbigues, no m'hi cap ni un kiko, ahir vaig passar la nit a Pèrsia envoltat de ballarines morenes amb vestits curts de seda acolorida, tinc la retina enlluernada d'esferetes platejades i en fi, em prenen per boig, estic sofrint com un animal, i són festes i m'agradaria dissimular però és que ja tinc els canelons aquí i els altres diuen bon profit i he de somriure i ser feliç i l'estòmac m'està cridant auxili socorro ajuda vull sortir d'aquí.