De primers amors

Teníem vuit anys, jo t'escrivia correspondència d'olor i te la deixava a les bambes quan ens feien posar les xancletes per entrar a la piscina i tu em donaves la mà per sota la taula quan estàvem a classe i quan jugàvem a l'escondite ens amagàvem junts i ens dèiem coses que havíem sentit per la tele i no acabàvem d'entendre però sonaven bé. Quan sortíem de nedar i la senyoreta no ens veia em pentinaves amb el raspall que la mama m'havia deixat a la motxilla i jo no però perquè tenies el cabell massa curt; jo t'escrivia correspondència amb olor a frambuesa i amb cal·ligrafia gran i rodona.

Ara de tant en tant penso en tu, ja saps, quina ràbia que et canviessin de cole als tretze anys, a vegades penso que hauríem pogut ser alguna cosa gran, no ho sé, alguna no cosa no tan normal com les coses que hi ha ara pel món, com tot el que em passa cada dia. Tampoc és res important, no et pensis res estrany, només una llumeta que se m'encén de tant en tant i el saber que si et veiés ara, quaranta anys després de la frambuesa i el raspall, aniríem a fer un cafè i a explicar-nos hipoteques, gossos, fills i estabilitats i procuraríem no mirar-nos gaire als ulls, per si de cas. En el fons sé que és millor no buscar turbulències, ja et dic, no és res especial, tan sols una cosa aquí dintre de tant en tant, no et pensis que és res greu jo vaig fent tot va bé tirant endavant amb calma i tranquil·litat poc a poc i bona lletra, només és això de la frambuesa, la meva filla l'altre dia va comprar-se cartes d'olor i per un moment va ser com si no haguessin passat els anys.