DE LA MAR EL CLAM

Un relat de: Lluís Berenguer
Quan la pena m'esquinçe l'ànima, aniré a tu, mar blava... i faràs que el vent t'inspire paraules d'estima que només el meu cor entendrà, i jo em deixaré portar per elles potser cap a un món on l’harmonia i la pau es fonen amb mi... amb nosaltres, Mare Mar.

Llavors, raonaré amb humil innocència amb tu, amic blanc de l'ànima. M’assabentaré que fa temps m'esperaves, però, no podia saber-ho! la meua consciència era víctima d'aquella obscuritat.

Ara que ho sé, lluitaré quan baixe contra ella, però, abans, et demanaré ajuda:

M'arrancaràs estels del firmament que esdevindràs fletxes ardents d'amor. Faràs dels núvols carros blancs de combat, i jo muntaré al seu damunt amb les mans alçades cridant a tot arreu: ja sóc aquí, obscuritat!

I la foscor eixirà dels seus quarters armada d'odi i maldat, aleshores, l'exèrcit blanc vingut dels segles farà justícia.

I jo també ploraré, sentiment, però, no hi havia cap altra alternativa...
era menester aquesta metamorfosi, aquesta catarsi humana, Mare Mar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: