DE FANTASMES SOLS HAS VIST UN

Fa uns anys que vaig tenir de viatjar a Jaen per motius de treball i allà em va passar una cosa increïble. Això es el que la meva amiga Joana em va explicar, jo sols faig transcripció . No se si es veritat ni mentida, ja us dic que jo sols escric el seu relat, però tenint en compte que Joana es persona seriosa, jo crec que si.

Vaig marxar de Barcelona una matinada del mes de Juny amb el meu cotxe, era matinada i jo tenia una mica de mal de cap però res important. Tenint en compte que viatjava amb el meu cotxe jo creia que arribaria a Jaen al vespre, això si conduint tot el dia i fent unes quantes parades per estirar les cames i menjar quelcom.

A mig camí continuava amb el meu mal de cap i em vaig prendre una aspirina perquè el coll també començava a fer-me mal. Al cap de uns dos-cents quilometres mes o menys em vaig parar a dinar a un bar de carretera, el menjar era regular i vaig menjar poc, però vaig demanar un doble de cafè per espavilar-me una mica. La cambrera una dona escabellada d´uns cinquanta anys em va dir. Viaja sola una chica joven como usted ?. Si pasa algo, voy de trabajo No,no va dir m’entres remugava no se que del jovent que va sol pel mon. En fi jo tampoc era tant jove els trenta ja no els complia.

A mesura que m’apropava a Jaen el meu mal de cap i coll augmentava, pero jo tenia ganes d’arribar i ficar-me al llit , potser sense sopar i tot.Tenia ganes d’anar al Parador de Turisme, m’ havien dit era un bon hotel. Al arribar al Parador ja era fosc, una noia molt amable em va atendre i em va dir que no tenien habitacions, tot ple.
Jo vaig insistir i li vaig dir tenia molt mal de cap i coll i que quasi començava a pensar que tenia febre i tot. La noia va començar a mirar a un llibre i al final va dir; Bueno nos queda la torre, no la solemos ofrecer a nadie, pero en un caso asi, creo que le convendra. Que li passa a la torre vaig dir ?. No es bona habitacio,? Si lo es, lo que pasa que no la solemos ofrecer, tenga la llave yo la acompaño.

La torre, era la torre, una habitació molt bonica, amb un lavabo preciós i una finestra que donava a un pati del castell, perquè el parador es el antic castell de Jaen. Desprès de prendre una dutxa , vaig cambiar-me i vaig baixar a menjar alguna cosa, la cuina era tancada i sols em van oferir un entrapa i vaig demanar un got de llet, i em vaig tornar a empassar una altre aspirina, potser en feia un gra massa em vaig dir, però em sentia fatal i el endemà tenia molta feina....

Vaig anar a dormir desprès de comprovar que el llit era molt còmode i esperant dormir unes quantes hores. Hem vaig adormir aviat i recordo que al cap de poc em va despertar un soroll. No vaig fer cas, alguns veïns poden ser molt sorollosos, mes el soroll no minvava i vai aixecar-me i vaig mirar per la finestra. Sota la finestra al pati vaig veure una figura vestida amb robes àrabs i amb turbant que mirava fixament la meva finestra, ho vaig trobar estrany però vaig pensar ja s’ho farà. Hem vaig ficar al llit era mes de mitjanit i volia dormir, dema seria un dia difícil de treball. Crec que vaig dormir una estona , i em vaig despertar amb sensació de fred. Al obrir el llum el àrab del pati el tenia als meus peus i amb els seus ulls negres em mirava fixament. El meu ensurt va ser gros, vaig fer un crit i la figura com fum es va anar desfent davant dels meus ulls i va desaparèixer.Vaig córrer com esperitada cap a la porta, era tancada en clau. Vaig trucar a recepció i un home va contestar i em va preguntar que em passava.
Al explicar-li el àrab a dins , va dir, ah¡¡¡ bueno asi que ha visto usted al moro, y un hombre vestido como un caballero medieval con armadura, no lo ha visto ?
Però que es tot això vaig dir jo? Son los fantasmas, no pasa nada. Ahora hacia tiempo que no se dejavan ver. No tenga miedo no hacen nada. Fantasmes???? Si tenemos dos, usted solo ha visto uno, por eso no solemos alquilar la torre.

No cal dir que no vaig aclucar ull, i el llum el vaig tenir encès fins la matinada que vaig agafar les maletes, vaig pagar i vaig marxar cames ajudeu-me. El recepcionista sols em deia , Solo ha visto uno, alguien dice ha visto los dos, ha estado de suerte, pero no son peligrosos solo caminan por ahi.

Jo li vaig dir a la Joana, que potser era la febre, però ella diu sap molt be el que
va veure i que a la Torre del Parador no vol posar-hi mai mes els peus, encara sent la gelor.