Cercador
De com el destí és i no és
Un relat de: Jaume Cavaller- Compartir:
Per les finestres ix el sol
Darrere les finestres estic jo
Hui no existix la monotonia
La classe comença
Espere impacient
El professor parla i explica
No em sent sol en cap moment
Al costat un amic
A l´altre una amiga
I al mig estic jo
Contemplant el bell jorn
El meu esperit està tranquil
Tot és harmonia i pau
Escric en la meua llibreta
Relaxat, molt suau
La meua amiga
D´un equilibri tan dolç
Em parla només amb el llavis
Amb només un lleuger so de fons
Quina connexió tan meravellosa!
De quina manera em reflexe en tu!
M´en recorde molt bé dels teus llavis
Pero no del color dels teus ulls
T´abraces a mi
I jo m´abrace amb tu
Acaricie els teus cabells
On es perden els meus dits
I mentres nosaltres estem ací
Ella està enllà
Mentres nosaltres dos parlàvem
Una mirada blava al fons
El blau no té cap descripció
Només es veu, s´estima
Quí diria que això
Seria més tard una equivocació?
Entre dos cors estava enllumenat:
L´un era vertader
L´altre era ben fals
I al final vaig caure en un parany
Vaig seguir el fals
I sense adonar-me´n
El meu camí es va entorbir
Mentres l´altre cor aguantava un sospir
Resulta que la connexió
Es va desfer a crits
La meua estimada amiga
Havia perdut per cabut
Ella no m´estimava
Però jo estava cec
Cec per dins i per fora
No em podia estar quiet
Però durant tot aquell temps
Uns ulls blaus em seguien
Una malaltia en el pitjor moment
Va fer que no em fixara
Després de despertar
Me´n adoní que els ulls blaus
Havien estat patint
Era el cor vertader, que havia deixat de sentir
El meu cor dividit en dos
El seu, trencat a trossos
Volia recolzar-me en algú
Ara els ulls blaus només veia
Intentava tornar enrere
Però ja era massa tard
Ella em preparava venjança
I jo ja estava ben malalt
Tot augmentava en espiral
L´harmonia ja no tornaria
Passaven els jorns
Però ella ja no s´enamoraria
Maleït destí!
Maleït cor!
Vaig patir tant i per culpa meua
Que al final, estic i estaré, sempre, sol
Comentaris
-
Gràcies Unaquimera[Ofensiu]Jaume Cavaller | 17-02-2011
Moltes gràcies per l´ajuda, Unaquimera. M´ha servit molt.
Una braçada per a tu també. T´he afegit com a preferits. -
Assumptes dels cors[Ofensiu]Unaquimera | 16-02-2011
Hola, Jaume! Abans de res, BENVINGUT a aquest espai de lletres que composen paraules plenes: té moltes possibilitats i espero que ho gaudeixis!
Veig que el primer escrit que has publicat és llarg i, al menys en aparença, de caire biogràfic: ets valent, doncs, i amant de la poesia, imagino!
Veig també que demanes comentaris i crítiques... bé, ja que ho dius tu i per si et puc ajudar de cara a relats futurs, et faig una petita observació:
Quan dius “entre dos cors estava enllumenat” crec que hauria de dir “enlluernat”. “L’enllumenat” és un objecte o conjunt d’objectes, no un participi, en canvi enlluernat és el participi del verb enlluernar.
Bé, si tu vols llegir-me només cal que cliquis damunt el meu nick i trobaràs els meus relats... Fins aviat, espero!
I ara t’envio una abraçada de benvinguda,
Unaquimera
-
El primer[Ofensiu]Jaume Cavaller | 16-02-2011 | Valoració: 6
Abans que res he de dir-vos que aquest relat és el primer que faig, per tant encara he d´anar millorant, i potser en tinga algunes errades de qualsevol tipus, per això m´agradaria que féreu qualsevol comentari o crítica per a relats futurs. Gracies.