Símptomes de depressió

Un relat de: Jaume Cavaller
Sempre sóc molt negatiu. I la veritat, ja estic cansat. Si és que passen tantes coses males a ma vida que ja no sé què fer, ni tan sols me´n recorde de qui sóc. Sempre un mal darrere d´altre, una mala notícia darrere d´altra, un disgust, un plany. I ningú no és fa càrrec de estes situacions. Sempre ma mare. Sempre jo. Sempre tragant la merda d´aquells que s'escapolixen i la nostra també, com no. Ja no crec en la bondat de la gent, ja ni tan sols tinc vida social. Ja no sóc capaç ni tant sols de concentrar-me en res. Estic molt absent, i el més fotut és que em dóne compte d´això i no puc fer res. He perdut ha gent de ma sang. No sé que em passa al cap, l´únic que sé és que tinc migranyes. Sé que estic mal, però no sé com eixir d´açò. I és que en ma vida no he tingut ni un sol moment en poder plorar i tirar els mals a fora, sempre venia un altre a acabar de fotre´m a mi a la meua família. No puc suportar molt més esta situació. Ja no disfrute de quasi res, ja no parle en quasi ningú. Açò no és just, això del karma és una invenció. Espere que tot açò acabe, no sé com ni quan ni on, però l´esperança la vaig perdre fa temps i tem que acabe perdent alguna cosa més. Necessite eixir...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Jaume Cavaller

2 Relats

3 Comentaris

1001 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00