Davant per davant

Un relat de: Immats
Amb la meva germana ens portem només onze mesos. Jo vaig néixer el 9 de gener, corpulenta, alta i morena; ella el desembre, el 22, menudeta i rossa. “No som bessones” és el que contestem sempre que algú ens diu “què curiós, que poc us assembleu”. Hem descobert que per regla general amb aquesta resposta la curiositat queda satisfeta. Tot i ser tan diferents, les nostres àvies no es cansen mai de dir que una i altra som igualetes que el fill i el gendre respectiu. Les dones, des que el món és món, hem repetit aquest missatge per fer esvanir qualsevol suspicàcia sobre la legitimitat del nou nat, protegint així la criatura i també la mare. Si la nostra espècie ha pogut tirar endavant ha estat gràcies a la capacitat de convenciment de les dones del clan. Mentir per sobreviure, mentir per resistir, sense dubte som fills de la mentida; la meva viu davant per davant de casa, al mateix replà, per molt que les meves àvies no ho vulguin veure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Immats

2 Relats

4 Comentaris

303 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor